El caos

Carreteres tallades, vies de tren tallades, gent aturada a les carreretes endins els seus cotxes sense poder fer res més que esperar a que el jovent vehement i entusiasta es cansés de la festa i marxés cap a casa. Gent endins els cotxes parats, segrestats, persones que potser tenien previst arribar a casa a una hora determinada per prendre's la medicació, per posar només un exemple, persones que tenien un pla d'actuació i que per culpa dels somrients joves, això sí, mancats de tota empatia, no van poder fer allò més o menys important que tenien previst fer.

Coartar la llibertat dels altres, segrestar-la sense el menor escrúpol, saber que per la vostra culpa hi ha milers de persones atrapades als cotxes, i malgrat saber-ho, continuar ballant a la carretera conscient del mal que esteu fent. L'estat pot haver empresonat al govern però vosaltres ahir vàreu empresonar a les carreteres milers de persones que cap culpa tenen de l'empresonament dels governants. No és molt pitjor l'estat que vosaltres: vosaltres que no teniu escrúpols a l'hora de privar de llibertat de circulació a persones innocents i que no tindríeu escrúpols en continuar privant-los de llibertat durant dies i dies si no fos que viviu tan bé que un dia a la carretera és divertit, però ahhhh dia i nit, dia i nit, a ras, amb el fred que comença a fer, és un patiment que de cap manera esteu disposats a suportar.

Permeteu que dubti de la vostra solidaritat real amb els governants presos; dubto i molt que us importin de veritat, molt em temo, de fet, que us importen poc, poc molt poc us importen. Despresos com esteu de tota empatia per posar-vos al lloc dels que ahir estaven aturats endins els cotxes i els trens ¿com us podríeu posar al lloc dels governants? No crec que tingueu imaginació. La vostra empatia no podria arribar a tant. Sou joves, només penseu en vosaltres, en la vostra lluita de cartó pedra que us fa creure que esteu fent quelcom històric, que sou protagonistes d'una revolució. Només això us impulsa. Si es tractés de sortir a tallar carreteres per la causa comunista, ho haguéssiu fet igual, només perquè el comunisme seria el que estaria de moda; haguéssiu llepat comunisme fins dir prou, i sortiríeu a reclamar comunisme com ara sortiu al carrer a fer veure que demaneu la llibertat dels presos, si bé en realitat sortiu a jugar a fer la revolució, malgrat que poseu aquesta cara d'enfadats quan pertoca.

Cares forçades, se us veu d'una hora lluny la vostra indignació forçada, en absolut sincera, les vostres llars sus esperen amb les calefaccions enceses i el plat a taula, i us oblideu ràpid dels presos quan us en aneu al llit i us tapeu bé amb el nòrdic. Voleu sentir la indignació, la voldríeu dins vostre, i que fos sincera aquesta indignació, que fos real el patiment que dissimuleu, però no és així, i ho sabeu, sabeu que tota la vostra indignació no és res comparat amb la indignació que sentiu quan no teniu els diners suficients per comprar-vos un iPod o una moto i encara heu d'estalviar més. O un cap de setmana frustrat, un pla encomiable que teníeu tancat i encabat es frustra, això us enrabia de veritat, però un govern a la presó, permeteu-me que dubti i molt de la vostra real indignació.