No votar el dia 1-O

Emmanillar a alts càrrecs de la Generalitat no té per objecte preveure una possible fuga o un possible acte violent del detingut, sinó humiliar-lo, i ja de pas humiliar a tots aquells que han votat a juntspelsí. És inadmissible que en un estat de dret, en comptes d'imperar el principi de legalitat i el principi de proporcionalitat, imperi justament la política, en aquest cas la política de la humiliació, de la intimidació, com si els detinguts, en el present cas, fossin uns delinqüent violents i perillosos. Els mateixos que s'han omplert la boca parlant-los del principi de legalitat el quebranten ara sense el menor escrúpol situant la política per sobre de l'aplicació rigorosa de la llei. Jutges, fiscals, i en el fons,dirigint l'orquestra, òbviament el partit popular.

És aquesta deshumanització de tot un moviment independentista que agrupa tant al radical d'Arran que cerca el vandalisme, com a la senyora de mitjana edat pacient i amable que fa cua a la peixateria del seu barri. És tractar de radicals a tots aquells que tenen unes idees diferents. És tractar-los de bojos, és dir-los que estan als afores de la raó. Ahir mateix el Basté li preguntava a la Dolors Montserrat què es feia amb les persones que pensaven una altra cosa i la ministra contestava literalment "se'ls fa entrar en raó"; és a dir, la Dolors, que precisament sembla una veu moderada del partit popular, titllava als independentistes de bojos, ans segons ella estan fora de la raó, i encara pitjor, la Dolors amb aquestes declaracions ens deia que la raó sóc jo. És aquest goteig de declaracions que cerquen bestialitzar als independentistes, declaracions com les del mateix portaveu del parlament comparant l'1-O amb el 23 F, com si els que van a votar el dia 1-O fossin iguals a aquells que van secundar amb el pensament a un pirat que entrà al Congreso amb una pistola i començà a pegar trets.

Davant d' això, què ha de fer un que no és independentista, què ha de fer si a més considera que juntspelsí i la Cup s'han comportat de la manera més irresponsable, passant-se pel forro la legalitat catalana, aprovant una llei que té com a propòsit separar Catalunya de l'estat amb una majoria de 72 diputats, una llei que regula drets fonamentals de primer ordre, un trencament regulat per la llei de transitorietat que causaria per exemple que jo mateix em quedés sense feina, i tants altres que treballen a empreses que depenen del mercat espanyol? Davant d'això, què se suposa que he de fer amb uns dirigents que pretenen envair sense la menor consideració els meus drets més fonamentals amb una majoria que no arriba ni per modificar una llei electoral? Se suposa que he d'anar a votar només perquè l'estat ha respost no pas amb la llei sinó sobretot amb la política de la humiliació, de la deshumanització? He de justificar amb el meu vot que juntspelsí aprovés una llei que diu que passats dos dies del referèndum es declararà la independència? Amb mitja Catalunya en contra?

De cap manera la intervenció desproporcionada de l'estat justifica que ara hagi de recolzar a les forces del juntsxsí i ni molt menys que hagi d'anar a votar un despropòsit de referèndum que, insisteixo, la llei que el regula preveu que en 48 hores s'aplicarà el resultat. Els independentistes poden anar a votar, només faltava, és la seva lluita, són les seves idees, i creuen que un referèndum unilateral és la millor manera de reivindicar-les i de dur-les al terreny dels fets, però ni jo sóc independentista, ni crec que aquest sigui el camí més just perquè un país s' independitzi.