Ferrusola i Pujol. Aquest bé.

Ferrusola era la mare superiora. El nacionalisme, ara elevat a processisme, sempre ha sigut aquesta mare superiora; i de fet tot nacionalista no deixa de tenir una animeta eixuta necessitada d'una mare superiora. En el moment que et comences a creure tota la fraseologia nacionalista (Espanya ens roba, Catalunya és un país ocupat, tot el que fa l'estat espanyol és dolent i tot el que fa Catalunya és bo); en el moment que el teu cap comença a pensar automàticament a través d'aquests eslògans, és inevitable creure que els teus dirigents són una mare superiora.

Si Espanya és el mal, és perquè abans Catalunya és el bé, i si Catalunya és el bé només pot tenir uns polítics que siguin el bé. De manera que un nacionalista està condemnat a creure que els seus dirigents signifiquen el bé. Per això Pujol fou un pare superior, i Ferrussola es feia dir la mare superiora, i per això igualment ara una majoria d'independentistes creuen, i s'ho creuen de debò, que els polítics del procés són el bé i els polítics de l'estat espanyol són el mal.

Els nacionalistes estan condemnats a ser devots dels seus líders polítics. No podria ser d'una altra manera si resulta que els dirigents nacionalistes només poden significar el bé. Una devoció que tampoc admet crítica en tant l'objecte de crítica hauria de ser el bé, i el bé no és criticable, només el mal, que és Espanya. Una devoció pròpia d'estats on el capdill és reverenciat pel poble com l'encarnació del bé. D'aquí també aquests eslògans  "no esteu sols" tan exitosos entre els processistes, "no esteu sols, no estic sol, tu no estàs sol, tots nosaltres no estem sols, formem part d'un poble sotmès a un estat que té uns polítics dolents i corruptes, i nosaltres, òbviament superiors, en qualsevol cas tenim uns dirigents immaculats  que ens protegeixin de tanta brutalitat i injustícia"

Aquesta devoció, hàbilment orquestrada i que té la seva arrel en la convicció que Espanya és el mal i Catalunya el bé, permet que, per exemple, un processista que vota PDeCAT no entengui de cap manera que un català voti al PP o al PSOE.  És una incomprensió total, que neix del baix ventre, per instint no entenen que algú voti al PP -¡però si estan enfangats de corrupció!- diuen mentre ells voten al PDeCAT. És aquesta mena de Catalunya esquifida, convençuda d'estar més ben dotada que qualsevol altra regió d'Espanya, la mena de Catalunya que sempre ha sigut espanyola, i ben espanyola, però alguns li han dit que havia de ser una altra cosa i s'ho ha cregut, la mena de Catalunya servil justament per estar convençuda de ser superior, servil d'aquesta superioritat inexistent, servil en definitiva d'un bé inexistent i d'aquests polítics que per força han d'encarnar aquest bé. Ferrusola i Pujol. Aquest bé.

No hay comentarios: