Convidar Puigdemont al Congrès.

Rajoy ha convidat Puigdemont al congrés. És un gran error. Posar el procés en el centre institucional de debat polític espanyol és una manera de legitimar-lo i res més volen els processistes (encara que aparentin que no) que el govern espanyol comenci a baixar-se els pantalons demanant-los que si us plau compareguin al congrés a explicar com volen carregar-se l'estat espanyol.

Començar a deixar debatre la destrucció de l'estat espanyol és una forma, potser la més perillosa, de començar efectivament a carregar-te'l. Convidar Puigdemont al congreso és començar a tractar Catalunya de tu a tu, que és justament el que volen els dirigents independentistes, que se'ls tracti com un ens polític substancialment diferenciat de l'estat , o el que és el mateix, que se'ls tracti com un estat diferenciat de l'estat espanyol; precisament el tracte que Rajoy els vol donar quan pretén convidar-los al Congrés. En el moment que comences a donar tracte d'estat a una comunitat autònoma estàs començant efectivament a reconèixer una nova categoria d'estat. Què serà el pròxim, convidar-los al parlament europeu?

A més, els independentistes no tenen majoria, de fet cada vegada van a menys, entre altres coses, perquè molta gent que es va adherir al procés pensaven que la independència era una possibilitat sustentada en la realitat i negociable amb l'estat, i també perquè pensaven que la independència no suposava haver de pagar cap preu. Aquesta creença s'ha anat desinflant en part gràcies al fet que el govern espanyol ha deixat clar que no hi ha negociació possible i que el procés és un disbarat (aquest tractar de bojos als dirigents del procés) Per això, també, molts dels que van creure, potser per moda o per inèrcia, en la independència, han començat a deixar de creure en la independència, i encara més han deixat de creure en la independència com a quelcom beneficiós pel país.

És un error convidar Puigdemont al Congrés ja que allò que era un impossible comença de nou a ser possible si li dónes entrada a què s'expressi de forma oficial. I si comença a ser possible, aquells que justament es varen retirar de l'espai mental processista, precisament per la seva impossibilitat, hi podrien tornar a entrar atesa la nova possibilitat, ara garantida pel president del govern espanyol. La independència és i ha de ser impossible, i aquesta ha de ser l'estratègia de l'estat, que els que encara creuen en la independència hi deixin de creure, de totes totes. El nacionalisme va triomfar a Catalunya perquè se li van donar totes les possibilitats, i es va fer creïble, es va fer creure, amb la plena complicitat de l'estat, que era l'únic espai polític que tocava aleshores a Catalunya. Si fem el mateix amb l'independentisme, si considerem que és el que toca, i una forma de considerar que és el que toca és justament convidar-lo al congrés, potser sí que aleshores amb el temps podria assolir els seus objectius.

No hay comentarios: