Les amenaces de Lluis Llach

Les amenaces de Lluis Llach dirigides contra els funcionaris se les hauria de dirigir en primer lloc contra ell mateix i en segon lloc contra els seus companys de govern. Lluis Llach exigeix coratge i compromís sense fissures als funcionaris, en comptes d'exigir-se a ell mateix deixar de ser el farsant que és, juntament amb els seus companys de partit, tots ells uns farsants que encara avui diuen que celebraran un referèndum quan saben perfectament que no el celebraran.

Aquest cinisme d'exigir als funcionaris el que tu mateix no ets capaç de fer. Aquest cinisme d'exigir als funcionaris desobediència de la llei espanyola, per bé que tu mateix, tu i els teus companys de viatge, tots uns farsants de primer ordre, sou els primers que obeireu la legislació espanyola i en conseqüència no fareu el referèndum que prometeu celebrar. Referèndum o referèndum.

Lluis Llach apel·la a la llei de transitorietat jurídica per amenaçar als funcionaris, una llei que ja en si mateixa és una estafa, ja el mateix terme "transitorietat" és un engany colossal, un engany que hauria de suposar les sancions més severes, a Lluis Llach el primer; transitorietat, com si existís la transitorietat en una ruptura que només pot ser unilateral. L'estat espanyol no concedirà mai una possibilitat de trànsit entre una legislació i una altra; perquè hi hagi trànsit primer ha d'haver-hi acord, per construir un pont primer ha d'haver-hi cimentació en una banda i l'altra del riu; l'estat hauria de permetre acordar la independència, aleshores podria haver-hi transitorietat, però sense acord, i aquest acord no esdevindrà en tant l'estat no concedirà la possibilitat d'acordar la independència, com és natural, esclar, sense acord -deia- no pot haver-hi transitorietat possible.

Lluis Llach amenaça als funcionaris partint d'una llei de transitorietat que és mentida, ja que no hi ha transició possible en aquest procés, almenys a curt termini, sinó ruptura, cop d'estat és l'únic que pot haver-hi per assolir la independència. Les úniques sancions de les quals parla Lluis Llach haurien de ser imposades a ell i als dirigents del procés, per mentiders, sí, per jugar amb els sentiments de la gent, unes sanciones ben severes autoimposades per ser tan frívols i tan deshonestos, unes sanciones continuades mentre duri aquest engany miserable que ha estat i continua sent el procés.

No hay comentarios: