Grups catalans de defensa territorial.

Bé, ja comencen a sortir veus oficial (Marius Carol) que diuen que la intenció del Pdecat és que les estances dominicals dels somriures passin a ser un exercici de força continuada a través de les ja sabudes ocupacions de les places que, segons diu Carol, es podrien comparar amb les concentracions multitudinàries a les places d'Ucraïna que com sabem van dur a un conflicte bèl·lic amb Rússia. El Marius té por-diu-

El pdecat voldria ocupacions massives i continuades de les places, però també ocupacions d'infraestructures coordinades d'amagat pel mateix pdecat. És un partit acabat que només pot apel·lar al procés i la seva continuïtat per disfressar la seva més que anunciada defunció. Una mica de caos no els aniria pas malament. Per evitar unes eleccions i quedar relegat a una representació parlamentària similar a la del PSC, el Pdecat voldria que les multituds els fessin la feina bruta, i sembrar un cert caos a Catalunya.

Altra cosa és que l'objectiu del Pdecat tingués èxit i que les places efectivament s'omplissin de gent i que la gent s'hi quedés dia rere dia, com va passar a Ucraïna. Podria passar que el jovent fes gresca durant uns dies, i que succeís quelcom semblant al 15M, però res que els mossos no poguessin aturar o finalitzar a cop de mànega. I ja no diguem les ocupacions d'infraestructures que no durarien ni deu minuts, amb les queixes evidents dels usuaris i una intervenció dels mossos que tothom o la gran majoria de catalans agrairíem.

Seria divertit, a més, veure els mossos desallotjar als brètols, amb la conseqüent aprovació silenciosa del Pdecat, esclar.

En qualsevol cas, la gran majoria de catalans que acudeixen a les marxes de la diada, ni ocuparien les places més d'un dia seguit, ja no diguem les infraestructures, i tampoc deixarien de pagar els impostos a la hisenda espanyola. La seva vida és prou confortable com per no moure un dit. El caos, per tant, seria un caos de fireta, un caos autoindulgent, de quatre arreplegats, els grups de defensa que en diuen ara, o grups d'aldarulls, per ser més clars, jovent que com a molt farien el ploricó quan la policia vingués amb la mànega i para de comptar. No seria un Maidan, com diu Carol ¡on vas a parar Carol! Seria un Maidanet.