Proclamar la independència.

El debat s'ha centrat en la determinació de celebrar un referèndum, però cal recordar que la promesa de Junts pel sí, en el cas de guanyar les eleccions, era proclamar la independència en divuit mesos. Falten set dies, i d'aquesta promesa ja no se'n parla. No en parla ni la Cup.

El pla per carregar-se l'inicial full de ruta i bescanviar-lo pel retorn a un altre referèndum fou hàbilment orquestrat des del govern de la Generalitat amb l'estreta cooperació dels intel·lectuals. D'entrada els intel·lectuals al servei de la Generalitat foren els que començaren a parlar-nos d'un referèndum; d'un segon referèndum. El pla era que ells anessin desplaçant el debat de manera que la proclamació de la independència es difuminés en l'oblit i la celebració del referèndum passés de nou a estar en el centre de l'huracà.

Naturalment els dirigents, en un principi, van fer els que no en volien saber res, i tots ells van aparentar ser reticents a aquesta segona celebració del referèndum. Però el pla era molt clar: Vosaltres -intel.lectuals- aneu introduint la idea d'un nou referèndum que nosaltres primer farem veure que no toca per després començar a situar-lo en el centre del debat polític. Així relegarem la proclamació d'independència a l'oblit més absolut.

Aquesta fou la jugada per tal que la gran promesa de Junts pel sí, una promesa que era l'eix vertebrador de la candidatura, s'anés enterrant fins a la defunció total; i avui tothom parla d'un segon referèndum, i de la proclamació d'independència, que s'havia de fer en divuit mesos, ja no en parla ningú.

Així és com s'allarga el procés al no-res. Primer els intel·lectuals o els periodistes sembren a poc a poc el terreny de la nova etapa processista, la van sembrant lentament a través de les xarxes i els seus articles d'opinió, i després, un cop ja florida la nova etapa, els dirigents la proclamen als quatre vents, de tal manera que l'anterior etapa, que se suposa estava més aprop de la independència, queda difuminada en el no-res. Un pas endavant. Un pas enrere. Així és com el famós hàmster dóna voltes la gàbia. Així és com el procés s'allargassa ad infinitum. Així és com d'aquí a set dies havien de proclamar la independència i en comptes d'això estan parlant de convocar (convocar, sempre convocar) un referèndum que finalment no se celebrarà.