L'estratègia de l'ANC

Per tota resposta a la condemna d'Artur Mas se sentiren ahir unes quantes cassoles. Res més. La resposta dels independentistes, davant el que ha estat la primera condemna en democràcia d'un president de la Generalitat, fou treure les cassoles, unes poques cassoles, apenes les sentírem, durant uns minuts de no res. Si fa un parell anys m'haguessin dit que Mas condemnat hagués provocat aquesta reacció tan massiva i contundent, de veritat que no m'ho hauria cregut.

Es diu que l'Anc té l'estratègia de muntar acampades, ocupacions de les infraestructures, aturades, insubmissió fiscal, vagues generals, però el cert és que la massa processista viu d'allò més bé perquè esperem d'ella heroïcitats que vagin més enllà d'alguna manifestació dominical. El perillós seria que els independentistes estiguessin oprimits de debò i espontàniament comencessin a realitzar actes de força contundents, tals com els que l'Anc pretén, però aquesta opressió no existeix, ans al contrari, a Catalunya es viu molt però que molt bé, i sobretot viuen molt bé els processistes, i volen continuar vivint molt bé. Res seran capaços de fer que duri més d'un dia, i ni tan sols això.

Vivim en un país plegat de comediants que xerren pels descosits i en moments d'eufòria asseguren que per Catalunya fan el que sigui necessari, però encabat, totes les gestes no poden sinó quedar diluïdes en debats de televisió, els ànims heroics de la gentada diluïts en aquestes tertúlies: les tertúlies són l'opi d'aquests processistes que volen fer-nos creure que estan oprimits si bé l'opressió només la viuen de forma imaginària quan escolten algun d'aquests xerraires que a canvi de subvencions criden a la llibertat. Tot és futbol i tertulieta en aquest país.

L'Anc sap que aquest milió de catalans que acudeixen l'onze de setembre a manifestar-se, mai deixaran de pagar els seus impostos, ni es posaran a dormir dia rere dia en una tenda de campanya, ni ocuparan cap tren o cap aeroport. Això ho poden fer 100 arreplegats com a molt, però no les multituds que l'Anc aglomera cada onze de setembre, i que són les que precisament aparenten atorgar credibilitat al moviment independentista, no pas uns quants arreplegats ocupant una via de tren.

Els dirigents independentistes no volen desobeir però tenen el somni humit que la gentada desobeeixi per ells. A la vegada saben, però, que són quatre pirats els que realment estan disposats a ocupar infraestructures i deixar de pagar impostos en nom de la llibertat del seu país. La resta ni vol lluitar, ni en el fons creu que s'hagi de lluitar per a res. L'Anc podria tirar endavant la seva estratègia, prèvia ordre dels dirigents independentistes, però només perquè hi hagués una aparença de txoc de trens gràcies a uns aldarulls que els permetrien continuar camuflant la mentida processista. Uns aldarulls de no-res, tampoc creieu, però suficients, tanmateix, per continuar amb aquest vodevil.