Judici 9N. Conclusions

El judici del 9N ha sigut un simulacre d' intervenció de l'estat espanyol a Catalunya. Hem vist com l'estat ha intervingut contra els principals dirigents que muntaren la festeta del 9N, i que res ha passat més enllà de la manifestació el primer dia del judici, només el primer dia, la qual, a sobre, no durà ni tota la jornada. Tota la batalla de què és capaç el poble processista es limità a això. Cant dels segadors, fer el ploricó una estona i cap a casa a fer el rotet.

El judici del 9N ha estat un simulacre d'intervenció de l'estat per saber segur fins on serien capaços d'arribar els dirigents processistes si hi hagués una intervenció en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Gràcies al judici pel 9 N, en què s’ha jutjat ni més ni menys que el pater del procés, l'estat ha pogut comprovar que res, però res passaria si un dia hagués d’intervenir de veritat, atès que res ha passat arran del judici del 9N. Bé, sí, ha passat que cadascun dels imputats s'han sotmès a la intervenció de l'estat fent el possible, esforçant-se al màxim per obtenir el perdó d'aquest estat interventor. Amb uns dirigents així es comprèn que l'estat estigui del tot tranquil per tal com sap que en el cas d'haver d'intervenir en aplicació de l'article 155 de la CE, res de greu vindria d'aquests dirgents, i tampoc, esclar, d'una massa processista que faria el ploricó una estona, però encabat cap a casa a descansar.

Sospito que l'estat va deixar fer el 9N per fer-lo servir després com a simulacre d’intervenció. Calia temptejar el terreny de l'èpica processista, conèixer la reacció dels dirigents processistes davant un judici que l’estat ja tenia clar que se celebraria. El Tribunal Constitucional va permetre, doncs, el 9 N, donat que la seva providència no fou una ordre expressa i concreta amb la corresponent advertència de les conseqüències penals si no s'acomplia. El TC va resoldre una providència ambigua que va fer creure a Artur Mas que podia tirar endavant amb el 9N sense que per això fos jutjat. L'estat volia que Mas es cregués astut, però el més astut va ser l’estat, qui va fer creure a Mas que res passaria, quan en realitat ja tenia planejat ordenar a la fiscalia interposar la querella, celebrar el judici i escenificar així el preàmbul d'intervenció. Si la providència del Tribunal Constitucional hagués estat una ordre clara i inequívoca, Artur Mas no hauria tirat endavant amb el 9N i l'estat no hauria pogut fer aquest simulacre d'intervenció que ha estat el judici del 9N. Per això la providència fou ambigua, perquè Mas cregués que no hi hauria querella i així se sentís en cor de fer el 9N donant l'oportunitat a l’estat de jutjar-lo i escenificar la intervenció.

El judici del 9N també és una advertència molt clara de les conseqüències penals (molt més greus) que hi hauria si se celebrés un referèndum. Una advertència no només dirigida als dirigents de la Generalitat sinó a les terceres empreses que la Generalitat va subcontractar per poder fer el 9N. Les preguntes del fiscal, en aquest últim judici contra Homs, les preguntes que féu el fiscal a membres de les empreses col·laboradores, empreses com tsystems, directament era com si els estiguessin acusant de cooperació necessària en el delicte de desobediència, com volent-los dir, si torneu a fer el mateix en un hipotètic referèndum, no estareu aquí com a testimonis, sinó com a imputats. Dubto molt, doncs, que la Generalitat trobi alguna empresa privada que gosi col·laborar en la celebració d’un hipotètic referèndum.

Mas va voler-se passar de llest i en realitat, ximple com és, l'estat ho va aprofitar per fer-li la traveta. Deixem que munti el 9N, fem que el TC resolgui una providència ambigua i no concreta per tal que el molt ximple tiri endavant amb el 9N. Així el podrem jutjar i podrem escenificar una primera intervenció a Catalunya. Els advertirem de les conseqüències de celebrar un referèndum i de pas veurem com reacciona el líder, heroi i pater del procés. Veurem quins són els límits de la seva xerrameca. De la seva èpica. Veurem si reacciona com un heroi o com un covard, sabrem fins on arriben les seves ganes de guerrejar contra l'estat espanyol. I pel que fa el poble processista, també ens servirà per constatar que el seu és el taranà de la derrota, la comèdia de la derrota, per descomptat, la comèdia de fer veure que plorem i que estem oprimits, mentre pensem on marxem el pròxim cap de setmana. Platja o muntanya?

No hay comentarios: