Artur Mas. La imatge d'una altra derrota

Perden i perdran sempre perquè realment el que volen és perdre en aquesta lluita que s'han inventat contra un enemic que en realitat no existeix més que per justificar la seva lluita. Perden perquè la derrota és el que justifica els seus falsos anhels i les seves performances i el negoci que se'n deriva de tota aquesta ploranera. La batalla inventada és el seu modus vivendi i per això aparenten lluitar constantment i fan grans manifestacions on els dirigents es converteixen en guerrers incansables que donarien la vida pel seu país.

La mateixa manifestació d'ahir davant la seu del Tribunal és una altra mostra d'aquesta lluita que no cessa i sobretot d'aquest gust (ocult) per la derrota que tenen els nacionalistes. No podia ser d'una altra manera: la derrota justifica la seva lluita, justifica que no cessin mai les manifestacions, la derrota permet que dirigents buròcrates es converteixin en vertaders herois que mai es cansaran de lluitar malgrat perdre sempre. Un dia guanyaran - ens diuen- mentre les masses exaltades vibren amb la falsa èpica de la victòria. Un dia guanyaran, però sempre perden, fa 300 anys que perden, no fos cas que un dia guanyessin i ja no hi hagués enemic, ni estat opressor i s'acabés el negoci de la derrota.

La derrota és el motor del nacionalisme. Ahir Artur Mas podria haver guanyat. Podria no haver-se presentat a judici. Si realment la lluita fos real i no inventada; si realment volguessin guanyar, ahir Artur Mas no s'hauria presentat a judici o s'hauria presentat però hauria dit que era culpable, ben culpable. Oh sí, culpable de posar les urnes a consciència, culpable de desobeir a consciència una resolució del Tribunal Constitucional. 

La lluita en realitat no existeix o existeix només en la mesura que és una excusa perquè aquest lucratiu negoci que és el nacionalisme no deixi mai de funcionar. I per això Artur Mas no només es va presentar a judici, assegut allà al banc dels acusats, amb aquella cara de –mira que és capaç de fer l'estat espanyol- deixant que el magistrat inclús el reprengués, sinó que a més va fer el ploricó fins a la nàusea.

Aquesta és la imatge que necessita el nacionalisme per continuar ben viu. La imatge de la derrota, una derrota calculada que no suposi conseqüències greus, la imatge d'un president de la Generalitat jutjat per un malèfic jutge espanyol que l'humilia i el fa callar quan convé. És aquesta la imatge que encoratja i justifica l'existència del nacionalisme i converteix en màrtirs els seus mandataris. Inclús si tinguessin totes les eines per guanyar, si una majoria unànime a Catalunya fes seguici d'aquest deliri, inclús si l'estat espanyol els digués que sí, que se'n vagin, optarien per la derrota, s'inventarien vés a saber quina trama per caure de nou en aquesta desfeta disfressada d'anhel de victòria.

És aquesta la història del nacionalisme. Plorar i plorar. Dibuixar Artur Mas derrotat perquè hi hagi un altre motiu per lluitar. Vendre'ns l'èpica d'un referèndum sí o sí, i celebrar després un procés participatiu calculat fins al mil·límetre perquè les conseqüències no vagin més enllà de la inhabilitació. Plorar, sí, però plorar a casa i amb el sou vitalici. I que el negoci continuï, esclar.

No hay comentarios: