Nens adoctrinats

No és patrimoni dels independentistes inculcar als seus fills la seva opció política i per tant disfressar-los amb la bandera i dur-los a una manifestació independentista. També els unionistes duen els seus fills disfressats amb la bandera espanyola a les manifestacions que per exemple celebra Societat Civil catalana a la plaça Catalunya.

És del tot natural que els pares d'alguna manera transmetin als seus fills les reivindicacions polítiques en què creuen, siguin reivindicacions independentistes o consisteixin dites reivindicacions en la continuïtat de Catalunya endins l'estat espanyol. Pretendre educar als fills en una posició ideològica absolutament neutra, o amagar als fills la pròpia opció política per tal de no inocular-se-la, seria el mateix que ser catòlic i no voler transmetre el teu catolicisme al teu fill. Som éssers polítics i religiosos i lògicament no podem sinó transmetre també aquesta condició política-religiosa als nostres fills.

Els nens reben una educació que per força ha de ser ideològica i no crec que això sigui quelcom perniciós. El perniciós és amagar-los la pròpia ideologia com si aquesta fos en si mateix quelcom dolent. No pots obligar als nens a créixer en una bombolla extra mundana talment robots que només en la seva majoria d'edat tenen dret a saber que en efecte els seus pares creuen en unes idees polítiques que defensen i per les quals opinen i debaten i inclús es manifesten.

¿Què voleu? ¿Nens que només memoritzin una informació neutra i objectiva. O al contrari, nens que siguin adoctrinats – ensenyar-los a opinar acord a una doctrina determinada- amb el dret conseqüent d'anar acumulant la mala llet i la curiositat necessària perquè després se la puguin carregar?

També les escoles, totes les escoles tenen una opció ideològica i no és el mateix dur el nen a una escola pública que a una escola privada. Demencial, per cert, que les escoles públiques només puguin ser laiques –una única opció doctrinal- i no hi hagi tot un plegat d'escoles públiques amb distints criteris ideològics per tal que els pares sense recursos puguin escollir quina escola s'amolla millor a la seva doctrina. Una escola catòlica, una escola laica, una escola catalanista, una escola espanyolista, una escola de dretes, una escola d'esquerres. Caldria que els pares que opten per l'escola pública tinguessin aquest ventall d'opcions doctrinals talment com el tenen els pares amb recursos que poden dur els fills a una escola privada amb una opció ideològica determinada.

Si tu pretens educar als nens en la no-ideologia política els converteixes en uns imbècils que ni senten ni pateixen i ni tan sols tenen cap curiositat de cercar un altre material ideològic que els enlluerni en contraposició a la doctrina rebuda. Pretendre educar als nens sense adoctrinar-los justament és la pitjor forma d'adoctrinament. És voler que el nen creixi només jugant als videojocs i sumant i restant números. És voler aïllar el teu fill d'un món que és polític i del que ell en forma i en formarà part. Què millor, doncs, que s'endinsi en aquest món acompanyat dels seus pares.