El discurs legalista

Escric ara endut per aquest tuit de l'Andrea Mármol "Puigdemont no ofrece nada porque han perdido la capacidad de negociar saltándose las reglas del juego" 

Hi ha el discurs legalista segons el qual mai de la vida es podrà fer un referèndum a no ser que modifiquem la Constitució. És un discurs el legalista que no obstant encara s'aguanta perquè a hores d'ara la majoria independentista a Catalunya no arriba ni al 50% dels vots i és obvi que amb una majoria tan escassa el discurs legalista encara pot servir per prohibir la celebració del referèndum sense que trontolli la lògica del dit discurs.

Els que argumenten/m des de l'estricte principi de legalitat, sabem i ho sabem molt bé (i si no ho sabem és que som uns fanàtics, o uns imbècils) sabem –deia- que si a Catalunya hi hagués una majoria d'un 70% independentista, no se sostindria aquest mateix argument legalista; es convertiria el mateix en un argument fal·laç. Justament passaria que aquesta majoria aclaparadora independentista ens faria defallir en el nostre discorre, el nostre discorre es faria visiblement impositiu; i com aleshores no hi hauria aquesta minoria que hi ha ara i que justament és la que sosté el nostre discurs legalista, acabaríem els Constitucionalistes o els legalistes per acceptar el més just, i el més enterament democràtic que seria justament celebrar un referèndum.

Per tant, el referèndum no té cap mena de legitimitat, però no perquè ho digui la constitució, sinó perquè la majoria independentista continua sent escassa. Justament gràcies a aquesta majoria escassa, el referèndum no pot tenir cabuda, ja que la celebració del mateix suposaria una exclusió de tantíssims ciutadans; una exclusió que, ara per ara, en absolut està justificada precisament per aquesta pobra majoria independentista. Ara bé, que em vinguessin els legalistes a negar la celebració d'un referèndum si posem per cas a Catalunya hi hagués una majoria indepe d'un 70%. Que em vinguessin i m'ho diguessin a la cara que ni tan sols així es podria fer un referèndum. Que vinguessin i m'ho diguessin ben clar, perquè escolteu, estic segur que no sabrien on amagar-se de tanta vergonya que passarien.

Ells –i entre ells, jo mateix- justament estem contra la celebració d'un referèndum perquè en les mal nomenades plebiscitàries el resultat va ser d'un 48% a favor de la independència, sense arribar el resultat ni tan sols a la meitat dels vots. És aquest argument i no el legalista precisament el que ens dóna la força també paradoxalment perquè Andrea Mármol pugui esgrimir el discurs legalista. Això no obstant, si un dia a Catalunya juntspelsí tragués un 70% dels vots (cosa que afortunadament no passarà i no passarà perquè la seva realitat dóna pel que dóna) el referèndum i la necessitat i la legitimitat per celebrar-lo s'imposaria; i estic convençut que aleshores inclús els més constitucionalistes obriríem el debat per reformar la constitució; aquesta Constitució que es manté ferma sempre i quan sigui justa i que precisament de moment és justa perquè aquesta majoria indepe continua sent escassa, i és per això que també la posem com a referent per prohibir un referèndum. 

De la mateixa manera que en el suposat i remot cas que la Constitució es tornés manifestament injusta pel fet que la majoria independentista a Catalunya s'hagués tornat quasi unànime, els legalistes ens veuríem contrets a plantejar obertament la reforma de la constitució, amb la qual cosa les regles del joc és veritat que canviarien i en efecte es constataria que Andrea Mármol i tots els legalistes que ara argumentem segons aquest principi de legalitat no fem ús d'aquest principi per imposar una realitat sinó perquè continua responent a una majoria democràtica.

No hay comentarios: