Cercle viciós

L'altre dia a Correus hi havia un sol empleat i l'oficina estava ben plena. Un sol funcionari que no donava l'abast, i ja es veia que per ser atès caldria esperar una hora pel cap baix. Un senyor dels que esperava, un senyor ben plantat d'uns cinquanta anys, mostrava la seva indignació en veu alta i va acabar professant que allò era culpa de l' estat espanyol que se'ns pixava a la cara.

Jo no sé si l'estat espanyol és responsable que en una oficina de correus, d'altra banda situada en el centre de Barcelona, només hi hagués un sol empleat, de veritat que no ho sé, em costa creure que la causa d'aquesta manca de personal en una oficina de correus sigui una particular venjança de l'estat espanyol, una particular venjança consistent en anar dinamitant els serveis públics d'aquest país; i de veritat que m'agradaria saber-ho, m'agradaria saber del cert si hi ha una mà endins l'estat que pren aquestes decisions a través d'una estratègia planificada. Però curiosament ahir vaig treure una cita d'estrangeria en una oficina de Madrid a través de la web del ministeri i no em va costar gens, la vaig treure a la primera. En canvi, a Barcelona, aconseguir una cita prèvia des de la mateixa web del ministeri en una oficina d'estrangeria de Barcelona, és un tràmit quasi impossible: només els advocats sabem que les cites es poden aconseguir els dimecres i a una hora determinada i només estan publicades durant vint minuts.

¿Està el govern espanyol interessat a carregar-se els serveis públics catalans que depenen de l'estat espanyol? Podria ser. Sense anar gaire lluny el mateix exdirector de l'oficina antifrau de Catalunya li deia al ministre de l'Interior que s'havien carregat la sanitat catalana i no em va semblar q¡ue el ministre contradigués aquesta observació. Bé podria ser que la tàctica del govern espanyol per deprimir els ànims colpistes d'aquests cínics que tenim al govern de la Generalitat, fos precisament posar un sol empleat en una oficina de correus cèntrica de Barcelona, i així amb tots els altres serveis; bé podria ser que, per contraatacar els ànims independentistes d'una colla de tarats que no tenen ni un 50% dels vots, i encara van avall i avall cada dia que passa, l'estat espanyol adoptés un procedir venjatiu igual de miserable, sinó més.

Un procedir, però, que de ser cert no serviria tampoc per dinamitar els ànims d'uns polítics catalans que justament viuen d'aquesta confrontació, uns polítics als que per descomptat se'ls en refot que l'estat espanyol pugui estar actuant d'aquesta manera, els importa ben poc que tu, pobre desgraciat, t'hagis d'esperar més d'una hora per rebre un paquet de correus. Un procedir de l'estat que els serveix per donar més credibilitat a les seves performance i que cada dia més gent es pregunti -tal com es preguntava el senyor de l'oficina de correus- si no és que l'estat espanyol se'ns pixa a la cara. Aquest cercle viciós en què un dispara i l'altre dispara també, i en aquest encreuament de bales, un no sap qui cony l'ha matat.