Tornarem a pactar

A Catalunya governa l'independentisme polític amb majoria al parlament. És del tot natural que la seva representació al Congreso estigui dotada d'un grup parlamentari propi tant pel que fa a Convergència com pel que fa a esquerra republicana. Catalunya és un país amb un pes econòmic i social molt fort al conjunt d'Espanya, i de cap manera s'ha de permetre aquesta exclusió del discurs independentista tan volguda per una determinada forma de fer política espanyola. Al contrari, la política independentista cal emparar-la des d'una absoluta inclusió. L'independentisme polític català ha de poder viure en plena normalitat dins les institucions públiques espanyoles, l'estat espanyol no pot ser un pati de col·legi en què tot el dia ens estiguem barallant per la pilota, cal que les ideologies polítiques, siguin les que siguin, puguin pactar amb plena normalitat segons quins assumptes que afecten el conjunt de l'estat espanyol, i encara més si ens referim a la ideologia independentista, majoritària a Catalunya, almenys en diputats.

Catalunya és la regió més important d'Espanya juntament amb la comunitat de Madrid. Al Congreso ha d'estar representada com es mereix, i el fet que aquesta representació tingui una inspiració independentista, no pot ser un obstacle per no poder fer pactes i ja no diguem per no facilitar la creació d'un grup parlamentari. Hem de legitimar l'independentisme, inserir-lo en la normalitat institucional i democràtica, pactar amb ell, cronificar-lo, normalitzar-lo, aquests pactes hi seran més d'hora que tard, per bé que ara tothom s'escandalitza per un pacte de no res. Tindrem pactes en un futur perquè l'independentisme no és cosa de quatre dies, i Catalunya no és el poblet del costat, i bé caldrà que ens entenem malgrat que en el fons, desdibuixat, hi hagi aquest desig funest de marxar. Tal com l'estat va saber pactar amb el nacionalisme haurà de saber pactar amb els partits independentistes. Els independentistes saben dues coses bàsiques: que el seu objectiu és fals i només imaginari; i sobretot, que amb Espanya es viu millor que contra Espanya. Tornarem a pactar, l'independentisme es cronificarà, serà una anècdota més en el tarannà de la vida pública espanyola. Quan abans ho veiem millor.