Quimi Portet

No podem convertir Tuiter en un full de reclamacions ni per descomptat publicar fotos d'aquells treballadors que no ens agrada com ens atenen. Hauríem de començar a pensar amb més cura sobre què podem penjar a les xarxes socials i què no podem penjar. Hauríem de començar per aquelles fotos que hom penja sense que el fotografiat ni tan sols ho sàpiga, sobretot quan la foto que es penja pot damnar el dret a l'honor i la pròpia imatge de la persona fotografiada. Sobretot quan aquesta persona és anònima i no ha entrat mai a participar en la vida pública.

La foto del cambrer que va atendre a Quimi Portet va sortir ahir a tot tuiter i de retruc a tots els diaris sense que ningú li demanés el seu consentiment. Les xarxes socials no es poden convertir en l'àgora pública on arraconem a qui no ens agrada perquè els altres en facin escarni. Hi ha una privacitat que no hauríem de poder transgredir. A mi no m'agradaria que un client meu, famós o no famós, pengés una foto a tuiter o a Facebook en què denunciés que he fet això i allò altra. Jo no sóc un personatge públic ni represento a la ciutadania com perquè els altres em puguin fotografiar i penjar les meves fotos per fer reclamacions a través de les xarxes socials.

No és el fet que el cambrer atenés o no atenés bé a Quimi Portet; no és això, Quimi Portet té tot el dret, si ho considera, de queixar-se de l'atenció del cambrer, només faltava, però per això ja disposa del full de reclamacions, té altres vies homologades per fer arribar la seva reclamació a qui correspon. No li fa falta tuiter per denunciar. I encara menys publicar una fotografia de qui suposadament es mofa de Portet per voler fer ús de la llengua catalana. Aquest no és el debat, el debat és la legitimitat de penjar la foto d'un treballador a tuiter sense el seu consentiment en el context d'una denúncia que a més té certes connotacions polítiques.

El què ha fet Portet ens du directes a la barbàrie, a un estat de vigilància constant entre els uns i els altres susceptible de publicar-se a la gran pantalla -Tuiter-; una vigilància pròpia de sistemes totalitaris. El què ha fet Quimi Portet en du a una societat cada vegada més semblant al Gran germà d'Orwell on hi havia aquell ull que tot ho veia i tot ho publicava a la pantalla i no demanava permís per vigilar ni per publicar l'escrutini de la seva vigilància. Tuiter seria la pantalla on quedarien reflectits els nostres moviments en aquest constant observar-nos i denunciar-nos els uns als altres. Jo no vull ser un dels ulls al servei del Gran germà. Ho voleu ser vosaltres? Ho vols ser tu Quimi Portet?