Una conversa privada.

Quin fàstic que una gravació il·legal d'una conversa privada sigui presa en consideració. És terrible aquesta fúria de la gent dirigida contra el ministre i no justament contra el fet d'haver-se gravat i difós una conversa privada. Estic convençut que en cas de saber-se l'autor de la gravació, la fúria continuarà sent contra el ministre i no contra l'autor o els autors de la gravació. És un escàndol aquesta gent que veuen amb bons ulls que es gravi una conversa privada d'algú i que es difongui a més per enfonsar-lo.

Si fossin ells els gravats; per posar un exemple, que el cap de l'empresa on treballen gravés llurs converses privades: en aquest cas segurament serien els primers a córrer a demanar justícia; i ho farien amb raó. Per la qual cosa, si no volen que els gravin a ells, tampoc poden ser partícips de cap escarni de resultes de la difusió d'una conversa privada. Ara és el ministre, però demà podrien ser ells.

El contingut d'una conversa privada gravada de forma il·legal, ja d'entrada no hauria de ser ni objecte d'anàlisi i ja no diguem de reprovació, tal com una conversa privada gravada il·legalment no és prova ni té cap mena de consideració en seu judicial. El compromís personal de conservar la llibertat de cadascú passa per reprovar a tots els que volen destruir la nostra privacitat, no al subjecte que ha mantingut la conversa. De fet, la llei hauria de prohibir taxativament la publicació d'una conversa privada i gravada sense el coneixement dels seus interlocutors.

No m 'estranya que aquells que no tenen cap consideració per la privacitat aliena i espien els emails dels funcionaris o reparteixen telèfons espia als seus escoltes, estiguessin ahir en la manifestació contra el ministre. Aquesta és la consideració que tenen de la nostra intimitat. Carregar-se-la si convé als seus interessos partidistes i fer un escratxe després per acabar de rematar. Tenen la barra de parlar de gals mediàtics, ells, que són els primers en utilitzar organismes pagats amb diners públics justament per poder donar un cop d'estat. Això sí que és reprovable, i no el contingut d'una conversa privada difosa i veurem si treta de context en què al capdavall el que hem pogut escoltar és un ministre esmerçant-se a fer bé i de forma estríctament legal la feina que li correspon, cosa que per descomptat faria qualsevol ministre de qualsevol país civilitzat en què una colla de colpistes amenacen que el volen destruir