Mas serà jutjat.

Artur Mas estava convençut que la seva consulta no li suposaria cap conseqüència legal. També escoltaves als tertulians de la casa afirmant que no hi havia base jurídica per dur el president a judici i que tot plegat era una bestiesa que aviat s'arxivaria. Tots aquests opinadors, al servei d'Artur Mas, que ens deien que res no podria passar, i quan dic opinadors, dic també reconeguts juristes catalans, els quals feien rotundes afirmacions sobre la impossibilitat jurídica de dur el president a judici. Els escoltaves i no podies sinó somriure davant la innocència falsa o vertadera que gastaven, perquè esclar, era claríssim que amb la llei a la mà i sense cap mena de dubte, s'havien comès uns fets constituïts de delicte que durien l'ex-president a judici.

Sabent com funciona un estat de dret, estava clar que Mas seria jutjat. Ell creia que podia situar-se per damunt de la llei i que l'estat no el jutjaria per por de provocar una revolució a Catalunya; el pobre home creia que en el remot cas que l'estat el jutgés, el seu poble català sortiria en massa a fer la revolució per ell. Al seu torn, els periodistes de la casa, ens deien que res no podia passar perquè ells mateixos també estaven bastant trastocats amb tota aquella èpica d'estar per casa; convençuts inclús que el seu pater estava per sobre d'una maquinària de l'estat la qual no gosaria actuar contra un líder de l'envergadura de Mas. És mot gros, però aquest era l'estat de veneració d' aquells dies a la premsa i televisions catalanes.

Després ha passat el que passa en aquests casos. Mas és avui cadàver polític i el món gira i gira ignorant del tot la seva persona. El seu poble català s'ha oblidat d'ell i com a molt està disposat a sortir en defensa seva fent una casserolada de diumenge a la tarda. El seu procés està mort i són quatre despistats els que encara creuen que Puigdemont i Junqueres duran aquest país a la "llibertat". L'ex-president serà jutjat sense que ningú mogui un dit per ell i la llei serà aplicada contra la seva persona talment com si la desobediència l'hagués comès el meu veí de l'escala. Així funciona un estat de dret; aquest  mateix estat de dret que Mas va creure podria desafiar i que ara el jutjarà i naturalment el condemnarà sense que un sol català perdi més de dues hores en una d'aquestes manifestacions dominicals amb què els processistes creuen sempre estar fent història.