López Bofill.

Em plantejo si l'independentisme català és una idea legítima. Que la idea du inclosa una dosi més o menys alta de violència és quelcom molt probable, si més no, plausible. L'independentisme català oficialment renega de la violència però després aprova una resolució que defensa un acte de desobediència de la llei, que en si mateix, és un acte de violència. Aquest moment de trànsit en què funcionaris de tota mena han de desobeir a l'estat, per tant desobeir l'administració que els assegura el jornal, aquest esclat que està present almenys d'una manera clarament implícita en el full de ruta. Aquest trànsit no ens l'expliquen el senyor Junqueres o Puigdemont, ens l'insinua López Bofill, però no ens l'expliquen Puigdemont i Junqueres els quals haurien de ser els primers obligats a detallar què cony passaria en una revolta d'aquest tipus. Revolta perquè són ells que diuen estar disposats a declarar la independència encara que l'estat s'hi oposi. 

Expulsar a un professor perquè explica la idea independentista (i això inclou també la foscor de la idea, la seva vessant odiosa i violenta); expedientar aquest professor només es podria admetre si la idea independentista -una idea de canvi radical- no es considerés legítima.

Hi ha estats en què l'independentisme no és una idea legítima. Els partits independentistes no estan permesos. A Espanya sí que ho és, és una idea legítima com ho pot ser el nacionalisme, el marxisme, la social democràcia, inclús el comunisme; els partits independentistes –certament tarats- que defensen la desobediència, estan permesos, per la qual cosa no veig perquè els professors universitaris no haurien de poder-se proclamar de forma oficial marxistes, nacionalistes, comunistes, liberals, o també independentistes, i per descomptat mantenir un cert rigor intel·lectual –equivocat o no- amb la idea que sustenta el seu jo polític i explicar-la vertaderament tal com ells la creuen i no com els polítics diuen que és.