La desobediència com a paradigma moral

Els mateixos que heu fet de la desobediència un eslògan polític i moral sou els que ara us indigneu amb els okupes de Gracia. Els mateixos que vàreu impulsar el jovent a votar el 9 de Novembre en una consulta il·legal sou els que ara féu el discurs de l'orde i ens expliqueu com d'important és que els joves de Gracia compleixin les lleis. Però sou vosaltres que vàreu ensenyar als joves que desobeir era quelcom just i del tot elogiable. Sou vosaltres els que anàveu clamant per les televisions que votar una consulta il·legal no podia ser motiu de reprovació, ja que la consulta la consideràveu justa. Sou vosaltres que us posàveu les mans al cap només de pensar que la policia podia intervenir la consulta.

I ara doneu lliçons d'obediència. I ara ets tu Rahola -precisament tu- que dónes lliçons d'obediència i legalitat ¿Per quin motiu un jove okupa de Gracia no té dret a pensar que ocupar és igual de just que votar una consulta? ¿No éreu vosaltres que consideràveu just votar una consulta il·legal? ¿O és que el vostre concepte de justícia val més que el concepte de justícia dels okupes? Vosaltres vàreu posicionar el concepte subjectiu i ambigu de justícia per sobre del principi de legalitat. Vàreu ser vosaltres els que vàreu inocular en l'inconscient col·lectiu que la llei no és res si hom creu que una cosa és justa i cal defensar-la. Sou vosaltres els primers responsables del que està passant a Gracia. Vosaltres sou els que vàreu crear un procés que, a base de publicitat i repetició, va inocular la idea que la llei ens la podem saltar si resulta que hem de lluitar per allò que creiem és just ¿No poden aleshores els okupes lluitar per allò que ells consideren just malgrat que també sigui il·legal? ¿Per què considereu que la policia ha d'intervenir Gracia amb els instruments de repressió necessaris i en canvi consideràveu que no podia intervenir quan es va celebrar el 9N?

Imagino un govern que donés suport al moviment okupa tal com ha donat suport a un procés que té com a objectiu la desobediència a l'estat. Un govern que pagués molt bé als mitjans de comunicació per propagar que ocupar és un acte de justícia i que la llei que defensa la propietat fos defenestrada constantment. Que els mitjans ens diguessin dia sí dia també que les lleis que protegeixen la propietat privada han de ser desobeïdes. Imagino aquest govern i podria semblar que sóc exagerat ¿però no esteu fent el mateix amb les lleis que garanteixen el dret de tots els catalans a continuar vivint a Espanya? ¿No preteneu la desobediència d'aquestes lleis? ¿No preteneu que jo deixi de viure a Espanya; que deixi de gaudir del meu dret a viure a Espanya? ¿Hi ha potser alguna diferència entre això i aquests okupes que pretenen que un propietari deixi de poder gaudir del seu dret a viure en una de les seves propietats? Preteneu que jo deixi de viure a Espanya i calli i encara estigui obligat a pensar que deixar de viure a Espanya és just perquè equival al vostre concepte de justícia. Igual que els okupes.

Teniu la barra de donar lliçons als okupes quan ells fan exactament el mateix que vosaltres. Sou vosaltres els principals responsables de què la desobediència s'hagi instaurat a Catalunya com a paradigma moral. Vosaltres sou els primers que hauríeu de marxar d'aquestes tertúlies encorbatades del grup Godó i anar a cremar contaniers amb els oKupes de Gracia. Només això us podria salvar d'aquest repulsiu cinisme vostre.