El gran tauró blanc.

Hi ha en la mirada del pare una brillantor de nostàlgia de quan no tenia fills i podia caminar lliure sense ser responsable d'un altre ésser humà. Aquest jo mariner que sembla quedar submergit amb la paternitat i emergeix de sobte un dia d'estança amb els amics, aquest jo mariner que emergeix en el pare perquè inconscientment recorda quan tothora podia voltar pel món sense responsabilitats que anessin més enllà del seu espai vital. És aquesta una nostàlgia que no veig, però, en les mares, les quals sembla que sempre se senten plenament realitzades en el seu paper de mares, sembla que no senten nostàlgia de la seva vida anterior, aquest instint evasor de l'home pare, aquest voler que el deixin estar i que la mare s'endugui el nen una mica lluny per poder ell restar lliure amb els amics; aquest instint no es manifesta en les mares, fetes d'una sola peça, mares les vint-i-quatre hores del dia i encara amb l'orgull de no voler-se'n escapar ni tan sols una estona de la maternitat; i és aquesta una distinció perfectament evident que almenys jo percebo en les parelles dels meus amics, sempre atentes dels seus minyons i despreses del tot de la voluntat de cercar una evasió temporal tan clarament palesa en els meus amics. Ho veig en les mares amigues quan es reuneixen elles al voltant de la taula i no deixen de fixar l'ull sobre la criatura, una fixació animal que no cau mai en la temptació de la distracció o del plaer, no, no hi ha temptació, no hi ha ànim que el pare s'endugui la criatura una estona per restar elles tranquil·les amb les seves amigues. Quanta grandesa hi ha en una dona que no cedeix mai a l'impuls redemptor de l'amistat despreocupada i manté sempre els peus amarrats a terra sense descuidar mai la integritat vital dels seus nens. Quanta grandesa en aquests amics que ara són pares i coneixen l'amor més excels i tanmateix de vegades en la seva mirada hi ha encara una lluentor de nostàlgia, una flama als ulls, una fúria ancestral i homicida que s'apaivaga quan és hora de canviar els bolquers del nen però que s'encén quan pensen que és hora de sortir de nou a la mar a caçar el gran tauró blanc que sempre 
espera a l'aguait.