La prohibició de les estelades

La prohibició de les estelades demostra una vegada més que els independentistes, salvades algunes excepcions, els importa ben poc la independència. Les seves són sempre crítiques contra l'estat espanyol, com si encara no s'haguessin adonat que un estat, qualsevol estat, no s'autodestrueix per voluntat pròpia; un estat no regala als que suposadament el volen destruir les armes per fer-ho sinó que lluita aferrissadament per la seva pervivència. Quan més criden contra l'estat espanyol més clar ens queda que no volen la independència. 

L'independentisme fracassa perquè no és majoritari, però sobretot perquè els independentistes prefereixen riure i sentir-se banalment superiors amb les gracietes que els encoloma la televisió de Catalunya que no pas exigir responsabilitats de debò als que un dia varen prometre que conduirien aquest país a la independència. Els independentistes són gent de sofà, de jeure al sofà de casa i començar a xerrar a tort i a dret mentre es beuen les seves cerveses. No demanaran responsabilitat als que han acabat reduint l'independentisme a una qüestió de banderes en un estadi de futbol. Els independentistes viuen les seves aspiracions polítiques en posició horitzontal. Gandula. Molta gandula. Tenen molt clar que la seves reivindicacions no són més que un caprici, el seriot de la tarda, una excusa per sortir amb els nens a cridar una estona i sentir que formen part d' una revolució que saben és inexistent.

De debò que l'independentisme era només això? De debò que tot el que queda de l'independentisme és aquesta permanent plorera per qüestions tan banals com un partit de futbol? De debò que els independentistes no són capaços de fer res més que manifestar-se un dia l'any i plorar quan l'estat espanyol no els deixa dur una estelada?

Un podia creure que eren només els governants els que mentien però ara sabem que els independentistes de carrer -per dir-ho així- són els primers a estafar-se a ells mateixos, una estafa ben conscient per tal d'evitar reconèixer que allò que reivindiquen és només de boquilla. Una forma de pentinat. Un passatemps de diumenge a la tarda. Si els independentistes no demanen responsabilitats als seus governants, no és perquè no s'hagin adonat que els han estafat, sinó perquè ells són exactament igual que els mateixos governants. Igual d'hipòcrites, igual de cínics, igual de ganduls. Si realment volguessin la independència i la consideressin tan vital com diuen, ara estarien reclamant als seus polítics la desobediència que varen prometre, en comptes d'estar plorant per un tema tan banal com son les banderoles en un partit de futbol. Coneixen la mentida, però la volen, volen la mentida, la volen perquè ells són els primers que s'han mentit des que va començar el procés.