La gracieta catalana

Els gags del Polònia, la crema d'una Constitució, la gracieta catalana no és més que l'opi que el govern català subministra als seus adeptes perquè estiguin ben cofois i ben descansats en la mentida. L'opi és molt car, l'Empar o el Toni Soler són l'opi que el govern subministra als adeptes, i esclar, són molt cars, però el servei que fan dóna perquè el govern els pagui molt bé. 

Quan l'Empar crema una constitució a TV3, aconsegueix mantenir calents els ànims processistes, i la mentida independentista ben oculta. L'audiència creu que aquest procedir aparentment subversiu de l'Empar és també el mateix procedir falsament subversiu del govern català. L'audiència confon l'actuació falsament gamberra de l'Empar amb l'actuació diària del govern; i gràcies a aquesta confusió, la gentada creu que els governants també cremen Constitucions–per dir-ho així- també són subversius i gamberros tal com ho és l'Empar. En realitat, l'actuació del govern suposa la claudicació de totes les seves promeses, però per això tenen l'Empar, per ocultar aquesta claudicació a través de la gracieta. 

¿Què més dóna que el govern no hagi fet cap llei en nou mesos malgrat prometre que ràpid haurien de construir les estructures d'estat? ¿Què més dóna la mentida si resulta que després ja tenen l'Empar -aquesta dosi d'opi subministrat al poble- que fa creure a l'audiència que el govern desobeeix tal com sembla que desobeeix l'Empar quan fa una cosa tan i tan "bèstia" com cremar una Constitució per la tele? La confusió és ideal pels seus propòsits. D'una banda, l'Empar Moliner passa per subversiva i valenta quan en realitat ella és aquest opi que el govern injecta al "poble" per mantenir-lo en la mentida subversiva. D'una altra, el govern passa per rebel gràcies a aquest procedir de l'Empar, aquest procedir que l'audiència creu inconscientment és el mateix procedir desobedient i gamberro del govern català.

És natural que l'Empar o el Toni Soler, o aquells que es dediquen a la gracieta catalana, siguin tan pròxims al govern -en el cas de l'Empar inclús havia d'entrar a la llista de junts pel sí-. Es tracta que l'audiència vegi en l'Empar una humorista però també una política més de junts pel sí. D'aquesta manera la confusió de l'audiència es perfecciona encara més atès que quan veuen l'Empar humorista cremant una constitució també estan veient una política, o una dona molt pròxima a la política, cremant la constitució. 

El cas és que l'orgull dels nostres catalans no decaigui. L'Empar crema una constitució, i la gentada, confosa per aquest acte falsament gamberril, creu que el govern també està actuant amb aquest mateix gamberrisme. El Toni Soler fa el seu gag i l'endemà Junqueres pot a anar a pidolar a la Moncloa sense rebre cap crítica. Gràcies a la gracieta, gràcies a l'opi que representen els pallassos catalans al servei del poder, la flama processista es manté viva i les crítiques de la gent continuen dirigides contra l'estat espanyol en comptes d'anar dirigides contra aquests mateixos humoristes que s'injecten en les seves ments per tal de mantenir la mentida ben oculta.