Empar Moliner

Empar Moliner cremava la Constitució en un programa de TV3. El motiu era elogiar el decret de pobresa energètica que el Tribunal Constitucional ha suspès. La raó de la cremada era presentar el decret català com una eina d'ajuda als pobres que no poden pagar la calefacció en els mesos de més fred, i donar a entendre que la Generalitat de Catalunya és una institució solidaria que es preocupa per la pobresa alinea a diferència de l'estat espanyol i la seva Constitució, responsables principals del tall de subministrament a les famílies que no poden pagar la calefacció.

Però el Decret de pobresa energètica, promulgat l'any 2013, no tenia com a objecte ajudar a les famílies pobres, sinó presentar la Generalitat com una institució que, tal com ens anunciava el procés, estava disposada a eradicar la pobresa que es patia per culpa de l'estat espanyol. El Decret no fou més que un eslògan més del procés, un eslògan que perseguia difondre la idea que en una futura república catalana ningú passaria fred, un eslògan que s'emparentava amb els altres eslògans del procés, els que ens venien a dir que en un futur estat català ningú seria pobre.

El Decret de pobresa energètica fou un instrument més de propaganda processista i la prova és que el van anunciar en lletres majúscules però poc es varen preocupar d'explicar-nos en què consistia aquesta voluntat d'eradicar el fred de les famílies pobres. Poc ens varen explicar què suposava en realitat la gran ajuda que la Generalitat presumia que atorgaria a les dites famílies sense recursos.

En realitat la Generalitat no pagava una prestació a les famílies perquè abonessin el subministrament que les mateixes no podien pagar, sinó que ordenava a les companyies subministradores suspendre el tall del subministrament durant els mesos de més fred però obligava després a les famílies a pagar el deute contret de manera ajornada un cop passat l'hivern, entre els mesos d'Abril i Octubre. Per tant, la Generalitat no pagava res, i les famílies amb recursos insuficients havien de pagar el deute acumulat a la companyia un cop passat l'hivern, de manera que si no el pagaven, la companyia subministradora podia aleshores tallar-los el subministrament sense que la Generalitat vingués a rescatar-los.

D'aquest Decret es van beneficiar unes poques famílies comptades amb els dits, i en tot cas, durant un sol hivern, perquè si no pagaven el deute ajornat, el tall de subministrament el tenien assegurat fins que no paguessin a la companyia. El Decret de la Generalitat té solament dos articles i naturalment és un decret ambigu que es va fer de cara a la galeria per poder anunciar que el govern català independentista sí que era solidari amb els pobres. Però dels pressupostos de la Generalitat no va sortir mai ni un euro, i les famílies han sigut sempre les que finalment han hagut de pagar el deute ajornat.

Recordo Rull presumint d'aquest Decret en un debat sobre la independència, dient-nos que era un exemple de com el procés pretenia justament constituir un estat propi per evitar també que la gent pobre es quedés sense calefacció. Recordo aquest cinisme amb què utilitzava la pobresa dels altres per vendre el procés i les seves mil meravelles. Rull, sense cap rubor, uns dies després que la policia entrés a la seu de Convergència pels múltiples casos de corrupció.

Empar Moliner crema la Constitució perquè d'això es tracta: de continuar utilitzant els eslògans del procés, d'alabar el poder establert i presentar-nos la Generalitat com una institució que ajuda als pobres en contraposició a un estat espanyol malèfic que és capaç de suspendre un decret tan i tan solidari amb els pobres. El que ella creu és un acte irreverent d'humor que trenca amb el tabú de no poder fer humor amb la Constitució espanyola –ella mateixa ho diu avui a VilaWeb- és en realitat un acte d'enaltiment del poder que la paga, una abraçada de complicitat acrítica amb el poder que res té a veure amb l'humor. A mi no m' agrada que es cremin llibres, però si Empar Moliner hagués cremat primer el Decret de pobresa energètica i després la Constitució, aleshores l'acte d'humor subversiu, per bé que barroer, almenys hauria acomplert amb la seva funció subversiva i hauria molestat a TOT el poder. També al poder que li paga el sou.