Apertheid a Catalunya

La voluntat d’aquests infames personatges que fan manifestos i tothora es follen la llengua catalana de gratis i encara cobrant com es follen els fatxendes a la pobra puta rotondera; la voluntat d’aquests mercaders de la llengua és inocular la idea que un no és català si no és independentista.

Quan manifesten voler rebutjar la llengua castellana com a llengua pròpia de Catalunya el que ens estan dient és que rebutgen tota la gentada que viu a Catalunya i no són independentistes. Tota aquesta gentada que viu a Catalunya i no són independentistes, no poden ser catalans i mai no ho podran ser. La voluntat d’aquesta gent és aconseguir que només els independentistes parlin en català i els que no ho som finalment ens sentim estranys escrivint o parlant en català de manera que al final deixem de fer-ho.

És un apartheid el que volen orquestrar i si un deixa d’escriure en català dóna la raó a aquests teòrics de la pàtria i es converteix en partícip del seu pla. Per descomptat, això no significa que aquells catalans que parlen o escriuen en castellà, deixin de fer-ho; només implica que els que no som independentistes i de sempre escrivim en català, no deixem d’escriure en català només perquè una colla de fanàtics redueixen la llengua als seus estrets límits mentals.

No! Es tracta de normalitzar la llengua, de rescatar-la d’aquells que l’han segrestat per muntar el seu particular apartheid. Quan Inés Arrimades parla amb aquella convicció al parlament i ho fa en català, aquests mercaders de la llengua saben que encara no han acomplert del tot amb el seu pla. No suporten que algú que no es rendeix a la seva idea de país, parli en la seva mateixa llengua. No suporten que un que no és independentista i s'estima Espanya escrigui en català. Quantes més Inés Arrimades, més indefensos i sols estan ells. 

No! Una cosa és el menyspreu que podem sentir pel manifest i una altra molt distinta és confondre aquest menyspreu amb la llengua i deixar-la d’utilitzar. Fer-ho seria donar-los la raó.