Al darrera, sempre hi ha la Generalitat.

L’objecte del debat torna a ser la llengua. Sempre que s’albira que la independència és un farol i que els mandataris que la van prometre no tenen cap intenció de fer res, apareix la llengua catalana per ocultar la mentida flagrant que és la independència, apareix la llengua per redimir els mandataris de la gran mentida. Segurament la més gran mentida des de la recuperació de la democràcia

Em sembla evident que aquest manifest no ha sigut quelcom que uns fanàtics per ells mateixos han realitzat sinó que el mateix govern de la Generalitat n'ha sigut l’impulsor amb la clara intenció de remoure altra vegada el debat nacional vinculat ara a la llengua. La intenció és que els votants independentistes estiguin exaltats amb la llengua i a la vegada creguin que la lluita per la llengua és el mateix que la lluita per la independència quan en realitat ambdues coses no tenen perquè estar relacionades. 

Aquestes reivindicacions que aparenten ser reivindicacions lligades a la independència, en definitiva, el que pretenen és retrotraure el procés a l’àmbit que als governants els interessa, que no és un altre que el nacionalisme de tota la vida.

Es tracta que els votants de junts pel sí i la Cup confonguin el que són reivindicacions nacionalistes –la llengua- amb reivindicacions independentistes per tal que aquests manifestos semblin ser una eina més en la lluita per la independència quan no són més que manifestos nacionalistes o inclús autonomistes que, això sí, ajuden a mantenir oculta la mentida i ajuden, doncs, a que els independentistes creguin que la Generalitat està fent quelcom per la independència. En conclusió, els governants camuflen la seva inacció, la seva vil mentida independentista, a través d’aquests manifestos orquestrats directament per ells.