Un accident d'autocar: Estructura d'estat

El mateix dia de la tragèdia de l’autocar, Puigdemont no va perdre cap ocasió per focalitzar tota l’atenció de la tragèdia en la seva persona. El telenotícies de TV3 d’aquell dia va ser bàsicament una entrevista interminable a Puigdemont i un no sabia si la noticia era l’accident, el relat que feia Puigdemont de l’accident o la publicitat que li feien a Puigdemont gràcies a l’accident.

En aquesta presència omnipresent de Puigdemont hi havia una clara intenció premeditada d’exercir el paper de tot un home d’estat. Tanta proximitat física al curs dels esdeveniments denotava clarament la voluntat de Puigdemont de fer ús de la tragèdia per dir-nos als catalans que davant un accident terrible Catalunya també sabia procedir com un veritable estat i no com una vulgar regió d’Espanya. Però com sempre que aquesta gent volen aparentar comportar-se com un estat, al final acabà passant tot el contrari: veure aquell dia Puigdemont a peu de carrer ens remuntava al procedir de l’alcalde de poble de província que tot ho organitza i a tot arreu es demana la seva opinió.

Quan hem vist un president d’un estat deixar-se entrevistar durant quasi tot un telenotícies arran d’un accident d’autocar? Ni que hagués explotat una bomba terrorista! El president d’un estat no es passa vint minuts de telediari xerrant sobre un accident d’autocar i un cadena de televisió nacional no entrevista al president d’un estat a peu de carrer com si aquest fos un reporter que ens explica què està passant en el moment present. 

No volen la independència. No volen un estat propi. Si el volguessin de debò, no tindrien aquest complexe d’inferioritat i el president no aprofitaria una tragèdia per situar-se al capdavant de tot com si ens haguessin declarat la guerra. El que volen és en realitat el que vertaderament saben fer: la reivindicació, la queixeta eterna, utilitzar un accident d’autocar i convertir la tragèdia en una estructura d’estat atès que les vertaderes estructures d’estat no les poden ni les volen crear. És aquest voler-ho convertir tot en parodia, també un accident d’autocar. Sense cap escrúpol, sense cap rubor.