La llengua i el manifest de la vergonya.

Aquest manifest d’una colla de fanàtics sobre la llengua. Diuen que la llengua castellana és la pròpia de la immigració i que no té cabuda en la república catalana, afegint que en una república catalana solament el català hauria de ser llengua oficial.

Per la mateixa regla, els catalans que no tenen res a veure amb la immigració són els únics catalans oficials i per tant els únics dignes de ser subjectes de dret en aquesta futura república catalana, atès que els altres, els que sí que tenim algun lligam sanguini amb la immigració, no podem tenir cabuda en aquesta república, ja que no som catalans oficials, doncs els nostres pares, o els nostres avis, o els nostres besavis, van immigrar de l’estat opressor i, per tant, aquesta realitat sanguínia nostra, tal com la realitat lingüística que volen extirpar, ha de ser també extirpada de la república.

Així, tots els catalans que duem un cognom castellà no podem ser catalans oficials, tampoc els que s’han catalanitzat el cognom, doncs la seva sang continua tenint gens castellans o andalusos, porta aquesta sang els gens de l’invasor; i com acceptar que ciutadans amb sang espanyola siguin els propis de Catalunya, si resulta que no acceptem que la llengua castellana sigui també la pròpia de Catalunya?

Quan aquests fanàtics manifesten que la llengua castellana és aliena a Catalunya ens estan dient que tot allò que prové d’enfora Catalunya és aliè a Catalunya.

Un manifest que, tot sigui dit, hem d’agrair la seva claretat, tan concordant en realitat amb la idea de la independència, idea pornogràfica, per descomptat, la qual parteix justament d’aquest repudi a la llengua i als espanyols, un repudi que prové del fet que un dia vam ser envaïts per una llengua i, no ens oblidem, envaïts per uns espanyols amb noms i cognoms, llengua i espanyols, doncs, culpables ambdós que Catalunya sigui avui un territori ocupat.

De moment la culpa és sobretot de la llengua castellana, i els fanàtics focalitzen aquest odi a través de la llengua (realitat no personalitzada) però si allargasses el raonament del manifest, per lògica, aquest odi s’ha d’estendre als mateixos espanyols que vingueren i que venen encara; en justa concordança el rebuig ha de ser rebuig a la llengua però també a tots aquells que tenim lligams amb els que un dia introduïren el castellà i espanyolitzaren Catalunya.

És només un saltiró el que cal fer, eliminar no només la llengua castellana sinó també tot allò que s’emparenti amb ella, aquest xarnegam que hi és pertot, aquests cognoms castellans que la gran majoria de catalans duem al darrere, eliminar de Catalunya tot allò que provingui d’Espanya, eliminar per tant l’actual Catalunya i tornar-la a fer de nou, a imatge i semblança d’aquests teòrics de la pàtria, els quals, per cert, ja sabem fins on són capaços d’arribar per satisfer el seu odi. No en va, ho vam poder comprovar a Europa no fa tampoc tants anys.