El procés al no-res

El procés al no-res és una broma i és natural que Espanya no se la prenguin en serio i que els seus mandataris, siguin els que siguin, passin absolutament d’un problema, el català, que en realitat no existeix. O no existeix més enllà del nacionalisme de sempre que tot ho impregna d’odi i menyspreu a Espanya. El problema català, en tant problema que posa en risc la unitat d’Espanya, és un problema inexistent. A Espanya sempre ho han sabut, i per aquest motiu també Rajoy s’ha mostrat més aviat escèptic i s’ha mirat el procés des de la distancia, com qui mira un programa d’humor per la tele.

Pedro Sánchez va criticar Rajoy d’immobilista però ara que li ha tocat a ell entrar en escena, no ha dedicat més de cinc minuts a parlar de la qüestió catalana en el debat d’investidura. Si fos el cas que Pedro Sánchez arribés a ser president, la seva postura davant el procés català seria, si fa no fa, la mateixa que Rajoy. Es critica a Rajoy d’immobilista però després tots fan el mateix si arriba el cas que han de ser ells que han d’encarar la qüestió catlana. 

Les bromes tenen un tempo, i la gent se’n riu una estona amb elles, però sempre se’ns fa pesat aquell que ho converteix tot en una conya, o que vol allargassar l’acudit més estona de la necessària. És comprensible, doncs, que aquesta broma catalana que no s’acaba mai, aquests bromistes que creuen que poden allargassar els seus acudits ad infinitum, és comprensible que al final la conyeta es faci pesada i que en conseqüència se l’acabi ignorant del tot.

Hi ha coses més importants a fer que prestar atenció a aquells que no fan més que teatre. No es pot esperar que els mandataris espanyols es prenguin seriosament les reivindicacions del procés quan els mateixos mandataris catalans no creuen en elles i les converteixen en acudit. Li han canviat el nom a una conselleria per no desobeir el Tribunal Constitucional. Van gosar dir-nos amb tota la pompa que en divuit mesos Catalunya seria un estat independent. Van resoldre desobeir al Tribunal Constitucional i encabat van obeïr-lo quan van publicar la seva resolució en el DOGC. És per pixar-se de riure. No m’estranya que a Espanya no ens dediquin ni cinc minuts d'atenció. És tan clara l’estafa, tan clar que la independència és mentida. El problema català no és la independència. El problema català és el nacionalisme. I contra el nacionalisme és que cal combatre.