Les excuses del procés.

Neus Munté va dir que la reunió entre Pedro Sánchez i Puigdemont demostrava una diferència entre les formes de Pedro Sanchez i les formes de Rajoy. Cal ser cínica. Pedro Sánchez i Rajoy tenen el mateix discurs amb relació al procés català. Els dos deixen clar que el procés no es pot fer al marge de la legalitat espanyola. Quan Artur Mas i Rajoy s’han reunit, el president espanyol sempre ha manifestat estar obert al diàleg però complint la legalitat espanyola. Les formes de Rajoy sempre han estat obertes al diàleg però respectant la Constitució, exactament el mateix que Pedro Sánchez.

Neus Munté diu veure diferències remarcables, però no és veritat. Junts pel Sí menteixen, i en realitat de cara endins  no estableixen diferències entre Pedro Sánchez i Rajoy, senzillament perquè afortunadament no hi ha diferències remarcables entre PSOE i PP sobre la qüestió catalana. Junts pel sí no saben com tirar enrere el procés a la independència i fan ús de Pedro Sánchez per camuflar la seva estratègia d’allargar el procés sense culminar mai amb res que s’aproximi a la independència. Aprofiten la nova cara de Pedro Sánchez i converteixen en una novetat la trobada amb Puigdemont per insuflar aire fresc a un procés català esgotat; ens venen la trobada entre Puigdemont i Pedro Sánchez com una nova esperança de tornar al diàleg entre Catalunya i Espanya quan tots sabem que Pedro Sánchez i Rajoy sotmeten per igual aquest diàleg al compliment de la Constitució.

Junts pel sí necessita una excusa i la cara nova de Pedro Sánchez és l’excusa que tenen per dir-nos que amb ell es podria reprendre el diàleg. Un diàleg estèril, esclar, però un diàleg que formalment Junts pel sí necessita de nou per fer-nos creure que s’obren noves vies i que el procés avança quan en realitat aquest diàleg només seria fructífer per allargar la comèdia del procés, però en absolut per assolir la independència.

Juntspelsí vol una nova cara a la Moncloa, un nou partit distint del PP que els permeti allargar el procés amb noves pantomimes que els facin guanyar molt temps, nova legislatura de quatre anys, nou govern, nous interlocutors o noves vies de diàleg -com diu Neus Munté- que no farien sinó excusar la demora en el camí a la independència; justament el què vol Junts pel sí: caminar i caminar sense arribar mai a fer el cim. El procés no és un invent per assolir la independència. El procés és un mecanisme per cimentar el nacionalisme, en bona part gràcies a un nou vocabulari que li canvia la disfressa i que permet als seus dirigents continuar per sempre amb el negoci obert.