Autèntiques heroïnes

Ahir vaig baixar al Condis de sota casa i les dues caixeres del supermercat duien els llavis pintats de vermell i dues antenes carnavalesques posades al cap de color vermell i negre. Les havien disfressades de marietes.

Es podria posar de moda també que els polítics duguessin antenes al cap i les diputades els llavis ruixats mentre fan els seus solemnes discursos, i els empresaris il·lustres, els empresaris amb antenes de marieta al cap també, el dia de carnaval celebrant les seves importants reunions. Però esclar, els il·lustres no han de disfressar-se; les seves són professions importants, molt importants, i la disfressa els faria quedar en ridícul! Per descomptat que els faria quedar en ridícul! En ridícul com aquestes caixeres que anaven disfressades de marieta!

Quina manera més vil de devaluar la digna professió de caixera de supermercat! Quina manera més porca d’exposar un treballador talment mona de circ! Em passaven la compra per caixa i jo sentia la seva vergonya com si fos la meva, la vergonya de ser vilment ridiculitzades pel simple fet de ser caixeres de supermercat i no una altra professió notòria; en qualsevol cas, suficientment notòria com perquè no la podem disfressar amb antenes de marieta.

¿Qui va reivindicar res ahir en defensa d’aquestes caixeres i de tants altres treballadors que són obligats a disfressar-se de marietes? Tota reivindicació anava dirigida a aquests endimoniats de les titelles que ara són a presó sentint-se importants i heroics, sentint que han dut a terme una gesta gloriosa que els situa en el pòdium de la valentia artística; reconfortats els endimoniats per aquestes estrelles del cinema, les quals, sempre protesten per allò que més ressò mediàtic té. Juan Diego Botto, a l’espera sempre que les seves ocurrències el continuïn mantenint en la celebritat.

Avui són molts els que celebren la falsa valentia de Botto, molts els que elogien els endimoniats de les titelles, però què voleu que us digui: la valentia sempre s’amaga al lluny del soroll de l’altaveu oficial; la valentia són aquestes caixeres que ahir van haver de posar-se les ridícules antenes, van haver de pintar-se els llavis de vermell potent i van fer la seva feina sense rebre ovació de ningú. Disfressades de marietes, les caixeres ahir van ser autèntiques heroïnes. Heroïnes com cap d’aquests artistes ho seran mai.