La República Catalana

Si no ho evitem, anem directes a una dictadura. Quan pretens crear un nou estat amb més de la meitat dels seus súbdits en contra, ja has iniciat el camí per establir una dictadura. Justament és això el que diuen voler els governants independentistes: crear un estat català per bé que més de la meitat dels catalans no el volen. Una dictadura és el que hi hauria en el cas que la república catalana culminés amb èxit. Una dictadura de fet.

Aquest nou estat català no tindria el suport clarament majoritari dels catalans. Aquesta manca de suport suposaria que els governants de la república no se sentissin en absolut segurs perquè sabrien que la república no té el suport unànime dels catalans; sabrien que els enemics, és a dir, aquells que volem continuar sent espanyols, continuaríem sent majoria. Aquesta realitat adversa causaria que la república catalana estigués en estat permanent d’alerta. La mateixa inseguretat jurídica, inherent per força a la creació d’un nou estat, no seria res en comparació amb la inseguretat anímica- d’ànim- dels seus governants.

Els governants serien conscients que no tenen el suport clarament majoritari dels catalans. I aquesta consciència de no-majoria més les dificultats jurídiques i econòmiques –temporals o permanents- que afectarien tanta gent, també als independentistes, aquesta realitat adversa, aquesta desafecció posterior, afegida a la desafecció dels que ja en un principi haurien discrepat fortament de la República, tot plegat causaria que la discrepància fos el més temut. La discrepància seria en ella mateixa l’enemic més virulent contra la nova república. Les veus que s’oposessin fortament a la república, una república que, recordem, ja naixeria debilitada per aquesta manca de suport d’una majoria de catalans, les veus que s’oposessin- deia- serien verí mortal i per tant s’intentarien eliminar amb molta més virulència del que s’intenta ara.

Imagineu la por que tindrien els líders i l’estat de psicosi permanent amb què viurien. Imagineu com camuflarien la por amb banderes encara més grans que les que utilitzen ara. Imagineu l’himne cantat encara amb més solemnitat. L’himne, la bandera, les marxes, els eslògans en forma d’intimidació serien les armes per eliminar com fos la discrepància: la discrepància que precisament posaria en entredit la seva legitimitat com a governants, la discrepància que reflectiria les contradiccions i la corrupció inherents a la república catalana. Pots creure que pretendre acabar amb la discrepància seria quelcom massa exagerat, però tu posa TV3 i veuràs com, de fet, ja en el terreny que ells dominen, l’estan eliminant del tot.