Junts pel Sí ens vol callats.

Junstpelsí considera que els tertulians que discrepen són una vergonya. En el present cas, la piulada deJuntspelsí va dirigida contra Gonzalo Bernardos, però atenció, perquè no piulen -Gonzalo Bernardos és un tertulià vergonyós- sinó que, arran d'un tuit de Bernardos que deia que Mas no renunciaria a la seva condició de diputat, juntspelsí aprofita per piular Quina vergonya de tertulians que tenim. I ho piulen en plural “tertulians” referint-se no només a Bernardos sinó a tots els tertulians en general que directament són crítics amb l’expresident Mas.

Juntspelsí sobretot treballa per eliminar la discrepància dels mitjans de comunicació. Ja ho han aconseguit amb els mitjans que depenen directament del govern de la Generalitat. Només cal posar TV3. Juntspelsí hauria volgut que ningú digués que Mas volia mantenir la seva condició de diputat, perquè si ningú hagués dit res, Mas no hauria renunciat a la seva condició de diputat i podria continuar aforat sense que ningú li demanés explicacions.

Juntspelsí no treballa per la independència, sinó que fa ús de la independència per apoderar-se encara més de la veu pública de Catalunya. Juntspelsí vol convertir les distintes veus individuals en una omnipresent veu unànime, en la veu d’un sol poble, de manera que les opinions que discrepen, o que gosen matisar els eslògans gloriosos del procés, siguin opinions enemigues i vergonyoses; opinions vergonyoses que poden tenir cabuda només en les televisions de l’estat enemic, però no en les televisions catalanes. Opinions devaluades en tant només poden ser benvingudes a les cadenes de l’estat enemic. Juntspelsí treballa perquè les veus de les televisions catalanes no siguin crítiques amb el poder establert, i que ser català sigui també una manera molt precisa de pensar i d’opinar; que hi hagi una opinió típicament catalana i que l'opinió que discrepa mai pugui ser una opinió catalana sinó en tot cas opinió enemiga, opinió estrangera, opinió vergonyosa.

El procés no cerca la independència, o no la cerca més enllà d’allò que realment els interessa: que hi hagi un estat de veneració continuada d’una majoria de catalans als seus líders i que tota crítica sigui considerada vergonyosa. El procés és aquesta continuació del que va fer Pujol però en un grau més d’agressivitat independentista. Sobre Bernardos és evident que el seu silenci, o el silenci de tots els que vam dir que Mas volia continuar sent diputat, hauria significat que en aquest moment Mas continuaria sent diputat i aforat. Silenciar-nos. Això volen.