Els independentistes volen mentides.

Els independentistes volen mentides. És natural que vulguin mentides i que se les fumin plàcidament tenint en compte que la independència -la idea magnànima- és una gran mentida. Ja d’entrada, la manca de suport d’una majoria de catalans: aquesta manca de majoria que els independentistes obvien quan creuen tenir el dret a continuar amb el procés. Aquest menysteniment a les principals regles de la democràcia i com manipulen el llenguatge per adaptar-lo a la mentida. La manera com han reinventat la història per tal d’adaptar-la als seus anhels de llibertat; anhels que precisament es converteixen en justos gràcies a aquesta interpretació dolosament falsejada de la història.

No és d’estranyar que els independentistes creguin totes les falsedats inherents al procés. Com no podria ser així si resulta que la idea per la qual diuen lluitar ja és en sí mateixa una falsedat. 

Els independentistes permeten tranquils que els seus líders diguin ara que els divuit mesos que es van donar per assolir l’estat propi és un termini relatiu i que l’important és l’objectiu i no el temps que triguin a assolir-lo. Si la independència no se sostingués en la mentida, els seus governants no es permetrien mentir continuadament amb aquesta enorme frivolitat i tota la seva tropa de seguidors serien més crítics amb cadascuna de les infinites mentides que vertebren el procés. Però com la independència és mentida, natural que totes les altres petites mentides es paeixin amb tantíssima facilitat.

El fet que Puigdemont anés per la vida dient que era filòleg quan això és fals; aquest fet hauria de ser causa de dimissió immediata. Els independentistes, però, obvien el farol i l'obvien perquè en un inici ja van obviar al farol principal, que és la independència. D’aquí que els mandataris del procés puguin mentir continuadament. Saben que els seus incondicionals volen justament això. Volen mentides fins al punt que si un dia no els menteixen, patiran un greu problema de deshabituació.

No podem pensar que en un futur tot serà descobert i que els independentistes cauran en la frustració. És impossible que això passi per tal com justament el què volen és que els menteixin repetidament per evitar la frustració. Els és igual la mentida sempre i quan serveixi per mantenir viva la il·lusió. Només hi hauria vertadera frustració si un dia els governants deixessin de mentir, però aleshores haurien de desvetllar la principal mentida de totes, que és la independència.

Mentrestant Catalunya pateix el desastre de ser un país governat per la mentida. Catalunya tot ho sacrifica a la mentida. El parlament només ocupat en aprovar lleis que després no podran aplicar atès que són mentida, l’extrema esquerra, l’extrema esquerra que torna inviable qualsevol iniciativa que doni prosperitat econòmica, les inversions econòmiques malmeses per la mentida, les empreses que fugen, el fet que no podem destinar les nostres energies en benefici de projectes vertaders sostinguts per la realitat. Tot està corromput per la farsa del procés. No podem confiar que aquests partits que ens governen deixin de mentir i tanquin la paradeta. Només podem oposar-nos al règim i que cada dia siguem més i més els opositors.

Cauran. N’estic segur. Cauran, per tal com la veritat sempre acaba guanyant i les mentides finalment cauen. Fins i tot la més grossa.