El rasca rasca independentista

El rasca rasca independentista. Rasques, rasques en el currículum d’un mandatari independentista i en surt el subsidi milionari. Puigdemont. Ningú sabia qui era aquest home o ho sabien els gironins, pobres, per aquella cosa de ser alcalde. Puigdemont arriba per casualitat a ser president de la Generalitat...rasquem, rasquem i en surt el premi: aquesta revista, Catalonia Today, que no té ni mil visites mensuals, de la qual s’encarrega la seva esposa, revista que només néixer, ja va rebre 30.000 euros de regal, i que amb els anys ha anat sumant premis fins a arribar als més de 500.000 euros que du acumulats. Així qualsevol pirata es fa independentista. Jo també vull ser un rasca rasca. Jo també demanaré subsidi milionari per aquest bloc.

Una revista subsidiada que es regalava als departaments de les universitats per allò de pescar algun lector despistat. L’independentisme no és una ideologia, és un negoci, o millor dit, no és un negoci, és un premi de loteria, és el rasca rasca, tu fes el rasca rasca de les cartilles dels homenots que lideren el procés i et trobaràs amb el subsidi. El subsidi milionari. Avui es el Puigdemont i ho hem sabut perquè és president de la Generalitat; però tu rasca, rasca sobre qualsevol d’aquests patriotes que ploren la llagrimeta i en trauràs l’entrellat, sabràs per on rauen les llàgrimes, per quines hipoteques pagades rauen les llàgrimes, per quines piscines de mar blava rauen les llàgrimes del procés.

Són fanàtics no perquè siguin independentistes, això és del tot secundari, són fanàtics perquè no volen perdre el següent premi; les emocions que aparenten sentir per la idea heroica són emocions que dimanen de saber-se rics gràcies al mercat de la llibertat nacional. Al principi, els nounats reben el subsidi amb una certa estranyesa ¡Què fàcil és fer-te ric si crides l’eslògan adequat! Però amb el temps, el subsidi es converteix en norma, el subsidi es converteix en un estil de vida, el subsidi es converteix en dret patriòtic. I els nounats també creixen, es fan importants, respiren fondo, treuen pit! Són els pares de la pàtria! El què fan els diners! S’ho creuen, la seva confusió arriba a l’extrem de creure's que lluiten per la llibertat del seu país quan en realitat lluiten perquè el rasca rasca independentista no s’estanqui i continuï lliurant el premi merescut.