Recompte fraudulent de la Cup

La misèria de la Cup amb aquest recompte fraudulent de vots. Quan obvies la veritat, i per tant tires endavant un procés que atempta contra els drets fonamentals i que a sobre no ve recolzat en absolut per una majoria de vots, és natural que actuïs també com ho fan els dictadors i recomptis els vots com més convé a la causa. A Catalunya la mentida s’ha convertit en norma fins al punt que una majoria de catalans ja n’estan acostumats i ni s’indignen quan els enganyen. Tant és així que ni se senten enganyats.

La mentida de la independència i aquestes promeses electorals que va fer Juntspelsí i que tothom sap que no volen ni poden complir, tots aquests eslògans, de tan baix nivell intel·lectual, prometent-nos la màxima benaurança econòmica, totes aquestes mentides, cada vegada més expresses que els independentistes es mengen sense fer cap retret -atès que tots els retrets són sempre a Espanya- tota aquesta misèria ideològica va íntimament lligada amb el frau de la Cup, amb el fet que la Cup acabi mentint també sobre el seu propi recompte de vots. La mentida que orbita Catalunya lliga amb el fet que cap veu independentista autoritzada- per dir-ho així- no hagi manifestat la seva indignació davant aquest insult a les regles més bàsiques de la democràcia.

Els mateixos votants de la Cup, els seus vots grapejats per mans al·lienes, grapejats per una ment superior que de sota mà decideix canviar el seu vot. I la reacció d'algun dels seus membres és manifestar que, si no haguessin estat a Andalusia, el seu vot hauria desempatat el resultat. Mentida digerida sense cap rubor. Com si això fos Cuba. I després aquest president nostre, còmplice del recompte fraudulent, esclar, un president que no té problema a sacrificar l’economia catalana per tal de no dimitir o de no convocar noves eleccions, un president amb les formes del colpista de totes totes, que alça la mà amb les quatre barres, un president que ja només és emparat per instàncies antisistema, un president que ja no cerca la complicitat de Merkel o d’Obama sinó de fanàtics com Otegui, exdirigents de Terra Lliure, personatges situats enfora dels límits de les idees polítiques homologades pels estats civilitzats i moderns. Únics personatges capaços d’abraçar tantíssima misèria. 

No m’estranya que en una assemblea independentista els vots siguin manipulats. Allargasses la mentida i al final et sembla raonable manipular els vots. Estem més aprop de Cuba que no pas de Suècia o Dinamarca. I per cert, veient quin són els còmplices del president i amb quina complaença s’ha rebut el recompte de vots de la Cup no cal ser gaire intel·ligent per saber en quin lloc quedaria la democràcia en un hipotètic estat català independent.