Els "represaliats" de Terra Lliure

De sempre que la banda terrorista Terra Lliure titlla als seus membres de represaliats. Es consideren víctimes sofrents de l’estat espanyol i van per la vida dient-se a ells mateixos represaliats. Nosaltres som represaliats- afirmen amb rostre adust- i s’inflen d’heroica vanitat. És d’un cinisme i d’una maldat a l’altura d’una banda terrorista, però què podem esperar d'una gent que han segrestat i assassinat! 

De tota manera, ahir el diari digital el Món va fer ús d'aquest mateix terme -represaliat-. La notícia feia així: Membres represaliats del grup Terra Lliure exigeixen a la CUP un acord ràpid amb Junts pel Sí. En un manifest publicat a Llibertat.cat, els 25 signants -entre els quals hi ha històrics dirigents com ara Carles Sastre i Montserrat Tarragó- demanen que es facin "tots els esforços possibles a fi i efecte que es pugui tancar un acord" entre les dues formacions independentistes.

Segons el digital El Món, represaliats són els que varen segrestar Federico Jiménez Losantos i Isabel Izquierdo -aleshores professors d’institut- els van lligar a un arbre, els van apuntar amb una pistola i finalment dispararen a la cama de Federico. Represaliats són els que l’any 1987 varen posar una bomba en els jutjats de les Borges Blanques provocant la mort d’una veïna de l’edifici. Represaliats són els que justament atemptaren contra la vida dels altres sense cap escrúpol provocant en una ocasió la coixera d’un professor d’institut només perquè l’home tenia unes idees distintes i en una altra provocant la mort d’una veïna dels edificis dels jutjats perquè la pobra dona va cometre la imprudència de ser veïna dels jutjats. Aquests són els nostres represaliats segons el diari el Món. Aquests són els que patiren represalies segons aquest digital fortament subvencionat per la Generalitat de Catalunya. Aquestes són les víctimes, les víctimes de l’estat espanyol.

Un dels represaliats que ha signat el manifest que exigeix (aquesta gent sempre exigeix) un acord ràpid entre Juntspelsí i la Cup, és Sebastià Datzira, condemnat per l’atemptat que va causar la mort de la pobra veïna dels jutjats de les Borges Blanques. Per a més informació, Datzira fou condemnat per aquests fets després que el detinguessin quan volia posar una altra bomba contra la caserna de Sant Just Desvern. Una víctima, el Sebastià, certament. Un bon home que posava bombes per alliberar Catalunya de l’estat opressor. Un autèntic represaliat. Un lluitador per la llibertat.

A la nit, també TV3 donà altaveu a Terra LLiure. Els represaliats havien fet un manifest exigint un acord entre laJuntspelsí-Cup, i esclar, davant d'aquesta potent notícia, la cadena pública de la casa havia d'entrevistar l'exdirigent de la banda ,Carles Sastre, un dels nostres emblemàtics represaliats i torturats. Dels atemptats de la banda no en varen parlar ¡Quina importància tenen les víctimes davant el fet que els membres de Terra Lliure són dels nostres, són de la casa i per descomptat són uns lluitadors represaliats del procés! !Quina importància tenen les víctimes davant l'èpica que suposa pel procés que una banda com Terra Lliure en faci presència amb el seu històric manifest!

Atenent a la simpatia que la violència desperta en els nostres mitjans, no seria inapropiat que un dia entrevistessin al noi que ahir li donà un cop de puny al president Rajoy. Un altre represaliat, aquest de menys importància, tot sigui dit, al capdavall un cop de puny és poca cosa al davant d’un tret a la cama o d’una bomba que assassina a la veïna dels jutjats. Un cop de puny és barroer i quinqui, una bomba, el PATUM d'una bomba, en canvi, ressona amb l’èpica i la grandesa adequada per titllar de represaliat a qui la posa.