Cretins i covards

Finalment el músic Cesar Strawberry serà jutjat. En un principi el magistrat De la Mata va absoldre Starwebery amb l'excusa que els seus tuits s’englobaven en una estètica provocadora, irònica i sarcàstica que en la seva particular concepció de l'art buscaven generar en els receptors pertorbació, disconformitat o escàndol. Però la fiscalia va recorre aquesta interpretació del magistrat De la Mata i l’Audiència Nacional conclou ara que els tuits de Starwebery en realitat poden ser constitutius de delicte ja que cerquen fomentar el discurs de l’odi i humiliar a les víctimes del terrorisme

L’estat espanyol té el deure de protegir les víctimes del terror. Aquests cretins que pretenen ridiculitzar les víctimes per així debilitar-les i crear un estat d’ànim generalitzat de mofa i humiliació, aquests cretins no fan ús del sarcasme o de la provocació o de l’al·lusió a la violència com a recurs artístic. La seva és una violència verbal que solament té una estreta complicitat amb el mal, amb la seva propagació i amb la seva banalització. No pas amb el sarcasme, no pas amb la provocació i encara menys amb la violència com a recurs artístic! Que per cert, si fos violència com a recurs artístic, no per això deixaria de ser violència. O és que potser el recurs artístic eximeix la violència?

Aquestes declaracions d’intencions cerquen simplificar el terror i reduir-lo a quelcom natural; i així com Alemanya té el deure de condemnar les humiliacions a les víctimes de l'holocaust, Espanya té l’obligació de condemnar tota quanta humiliació a les víctimes del terror Etarra. Si no fos així, qualsevol personatge infame podria atorgar-se el dret de ridiculitzar sense escrúpols i de forma generalitzada a les víctimes d'Eta; podria -per posar un exemple- dibuixar Ortega Lara segrestat fent-ne caricatura i encabat podria exposar el dibuix en una galeria d'art i alegar que el dibuix és una concepció subjectiva de l'artista que cerca remoure consciències. Comencem banalitzant el mal amb el llenguatge i acabem banalitzant-lo amb un tret al cap. Molt de compte.

No és art. No són recursos artístics com va resoldre el magistrat De la Mata. Un artista defensa el seu art fins al final i si l'art supura de la ferida i sagna i fa sagnar als altres, l'artista l'explica i el defensa i el sosté sigui quin sigui el preu a pagar. Però no és el cas de César Strawberry, que ara alega tota mena d'excuses inversemblants per sortir del pas. Valent per humiliar als més dèbils, covard per assumir el preu de la seva pretesa provocació. Cretí i covard, com altrament sempre passa. Covard i cretí, dos caràcters sempre íntimament relacionats.