Son como las Hienas

Son como las Hienas- diu Francesc Homs. El 53% de catalans som como las hienas. La democràcia és como las Hienas.

Mentre no se sabia del cert quina era la majoria independentista no es feien aquesta mena de comparacions i el procés es basava en la revolució dels somriures. Hi havia una incertesa sobre el vertader suport a la independència i gràcies a aquesta incertesa podien vendre amb rotunditat que aquestes multituds equivalien al poble de Catalunya i que la majoria democràtica es reflectia en aquests carrers plens de gent.

Se sabia que hi havia una majoria silenciosa, però també la podien ridiculitzar perquè quan se celebrava una manifestació unionista no s’assolien les xifres de participants que assolien les manifestacions del procés. Això donava peu a què poguessin dir cofois ¿On és aquesta majoria silenciosa? I somreien i podien legitimar el seu procés gràcies a la diferència numèrica que hi havia entre les manifestacions a favor del procés i les manifestacions unionistes. No era necessari que ningú ens comparés amb les hienas, ja que podien jugar a fer veure que la democràcia equivalia als resultats del nombre d’ assistents a les manifestacions i no als resultats que deriven de les urnes.

El 27 de setembre se celebren eleccions i el resultat queda molt allunyat de l'esperada majoria. Tanmateix, aquesta derrota no es pot traduir en la mort del procés; cal continuar endavant, negar primer l'evidencia i aprovar resolucions colpistes que ells saben no poden legitimar enlloc, però també començar lentament a fer declaracions que reconeguin que no hi ha majoria suficient per culminar la independència, i assumir, doncs, la no-majoria però sense deixar que el procés mori. No poden dir – Escolteu, no som majoria i la independència no és possible- No, no, aquest gir, aquest reconeixement de la no-majoria, no pot ser gratuït, no pot ser una mera explicació dels fets i conformitat posterior dels fets o de la realitat. Per tal que el reconeixement de la no-majoria no suposi la fi del procés, han de reforçar encara més la idea que la democràcia en realitat té uns culpables, que la democràcia no està ben feta ¿Qui és català i qui no és català? ¿Per què una guapa andalusa de Jerez es pot presentar a les eleccions de Catalunya? ¿Per què un català que no parla català i per tant –ergo- no estima Catalunya, ha de poder votar?

El discurs de la xenofòbia comença a les xarxes, es paeïx a les xarxes, i encabat puja cap adalt i es converteix en discurs oficial de manera que les comparacions oficials o dels mandataris ja poden ser expressament repulsives: hienas, insectes, rates, el reconeixement de la no-majoria ha de venir acompanyat d’un llenguatge repulsiu contra els que vam votar no a la independència, és el llenguatge totalitari, esclar, el llenguatge d’odi contra la oposició: l'únic que els queda per continuar amb un procés que no és majoritari; l'únic que els queda- dic- perquè si poguessin transformar el llenguatge en acte jurídic, no permetrien votar a tots aquells que no volem la independència o no deixarien votar a aquells que no saben català. Per alguna cosa som Hienas, animals indesitjables, animals carronyaires, animals que fem pudor, animals que hauríem de sortir d'aquesta Catalunya ideal plena de boniques gacel.les independentistes.