Otegi, al canal 324

Ahir en el debat del 324 es va fer un homenatge a Otegi a raó d’un llibre –La força de la pau- escrit per Antoni Batista amb pròleg de David Fernández. En el debat els tertulians –tots els tertulians- criminalitzaren l’estat espanyol per haver empresonat Otegi, home de pau, home que en tot moment va sumar esforços per “pacificar” el que ells nomenaven el conflicte Basc.

El ressentiment d’alguns ha arribat fins tal extrem que inclús són capaços de titllar Otegi com un home de pau. I el més greu, aquest ressentiment s’ha institucionalitzat de manera que els nostres impostos s’utilitzen perquè una cadena pública faci un homenatge a Otegi a través d’un debat en què tots, tots els tertulians, coincideixen a titllar Otegi com un home de pau, un actiu pacificador, en contraposició a un estat espanyol criminal i totalitari. 

Un debat que en realitat fou un homenatge a Otegi, un debat unànime, amb totes les opinions en una sola direcció: Otegi és un home de pau i l’estat espanyol és intransigent i intolerant. Aquest era el missatge, aquest era l’eslògan, repetit, reiterat una vegada i una altra per tots i cadascun dels tertulians d’una televisió pública que paguem entre tots.

Cap tertulià va recordar qui és en realitat Otegi i quina ha estat la seva trajectòria vital, sempre al servei del terror, al servei d’Eta, fent-ne apologia continuadament, sense cap mena d’escrúpol, treballant per la grandesa d’Eta i les seves atrocitats. Cap tertulià que defensés els esforços que va fer l’estat espanyol, a través de la llei de partits, de la policia i de la col·laboració amb tercers estats- França sobretot- a través doncs d'una lluita sense excuses contra el terror. No fóren les converses d’Otegi -cíniques i del tot interessades- les que posaren fi als atemptats: aquestes converses que Otegi utilitzà per poder disfressar-se d’home de pau i d’home dialogant justament quan Eta estava acorralada i s’ensumava pertot el seu final.

Un homenatge encobert a Otegi i de retruc a la Cup, programat a la televisió pública catalana amb tot un plegat de tertulians que xerren baixet, amb veu educadíssima, com si l’educació fos capaç d’encobrir la indecència més vil; i encara al final del debat varen xerrar sobre Daesh coincidint els tertulians que això que estava fent França no era pas la sol·lució. Esclar, esclar, la sol.lució passa perquè un membre destacat de Daesh es transformi en un home de pau i li fem un llibre i un homenatge en una cadena pública. Tot quadra.