Europa contra estat islàmic

Tots els països europeus haurien d’estar en guerra contra Daesh per mar, terra i aire. Sense cap mena de rubor els estats europeus diuen que d’alguna manera se sumen a ajudar a França quan en realitat aquests països haurien de ser la mateixa França, no aquest dir que ajudaran a França, com si Daesh només afectés a França i els altres estats de moment n’estiguessin al marge i la seva funció fos simplement ajudar, sinó sentir-se atacats igual que França, de fet, com si l’extensió de la França atacada s’estengués a tots els estats europeus.

És inadmissible que Hollande hagi de demanar ajuda als estats europeus i que precisament no sigui el parlament europeu que es reuneixi i automàticament adopti una estratègia de guerra unànime contra Daesh. No pot ser que un estat europeu no se sumi vertaderament a la guerra només perquè no ha patit un atemptat terrorista ¿Per què Espanya no acaba de sumar-se de manera rotunda a la guerra contra estat islàmic? Per la senzilla raó que no hem estat atacats per Daesh. I el mateix serveix per d'altres estats europeus. Alemanya inclosa

Europa ha de ser un estat majestàtic integrat per estats talment com els Estats Units d’Amèrica. Europa ha de ser primerament un estat que, quan és atacat, reacciona com un únic estat i reacciona amb un únic exèrcit europeu. Europa no pot ser un conjunt d’estats reclosos en els seus particularismes, i si avui et toca a tu, ets tu que t’has d’espavilar, i si demà em toca a mi, ja veuré què faig. Imagineu que després de l’atemptat de les torres bessones, l’estat de Nova York hagués hagut de demanar ajuda a l’estat d’Illinois per atacar Afganistan.

Fins que no entenguem que Europa primerament ha de ser un estat abans que un grup d’estats; fins que no tinguem una constitució europea de tipus polític i un exèrcit europeu que aglomeri totes les forces armades dels distints estats i que ràpid les poguem enviar per cel, terra i aire a arrasar sense cap mirament els territoris conquerits per Daesh, estem abocats a la més absoluta indefensió, i avui és França que pateix i demà serem nosaltres els que patirem i haurem d’anar a suplicar ajuda.