No podem frivolitzar

Primer Forcadell va fer la crida verbal a la sedició, i ahir aquesta crida es va traduir per escrit en una proposta de resolució parlamentària. Bé, és evident que el cop d’estat és improbable i la proposta de resolució paper mullat que utilitzen per satisfer d’alguna forma els ànims de la gentada independentista, i ja de pas per satisfer les peticions de la Cup i també per ocultar a través de la grandiloqüència verbal nacionalista tota la corrupció que empastifa CDC.

Però em sembla evident que estan jugant amb foc, i que cada dia ho estan fent de forma més abominable i a consciència; em sembla evident que també cerquen justament la intervenció de l’estat a través d’inhabilitacions o inclús de l’aplicació de l’article 155 de la CE per tal de convertir-se ells en màrtirs i poder justificar aleshores l’aplicació d’aquesta proposta de resolució que avui podem considerar paper mullat. Cerquen la reacció repressora de l’ estat per poder justificar la seva pròpia repressió, la repressió que tenen planejada contra el 52% de catalans que volem continuar a Espanya.

És cert que l’estat té el monopoli de la força i que els mandataris independentistes no podrien alçar-se contra aquesta intervenció de l’estat. Però i la gentada? Quina seria la seva reacció si l’estat es veiés obligat a aplicar l’article 155 i per exemple inhabilités els seus venerats ídols Forcadell, i Mas, i Junqueres? Què farien aquesta gent que ara criden amb vehemència independència i consideren de justícia alliberar Catalunya de l’ocupació de l’estat espanyol?

Imagineu-vos l’ambient de ràbia continguda, i com justament els mandataris inhabilitats utilitzarien aquesta ràbia per legitimar les seves aspiracions colpistes. Imagineu com inclús requeririen a la gentada a boicotejar l’estat espanyol ara repressor i feixista, i com aleshores els eslògans d’avui, les propostes de resolució d’avui que, ara ens semblen paper mullat, adquirien tota la veracitat i plausibilitat, actes de legítima defensa i de justa lluita contra l’estat espanyol repressor. Imagineu la publicitat que farien dibuixant l’estat espanyol com un estat colpista. Imagineu quanta matèria demagògica tindrien aleshores per acabar legitimant la seva pretensió de llibertat i en última instància per acabar justificant l’alçament com l’únic camí possible per alliberar Catalunya d’aquest estat espanyol que ha sigut capaç d’intervenir la nació de Catalunya.

Frivolitzar sobre el caràcter purament folklòric de les reivindicacions polítiques independentistes i dir que tot això és broma o és ridícul, o que són quatre xitxarel·los mal vestits que no van enlloc, em sembla si més no arriscat. Arriscat com ho és també girar l’esquena a un possible futur escenari d’intervenció de l’estat espanyol que ens atraparia a tots en una espiral de violència dialèctica- Déu vulgui que només fos dialèctica- i que a més podria servir perquè els independentistes duguessin a la pràctica el que ara ens sembla paper mullat 

¿Quina cara posaríem si els independentistes acabessin assolint el seu objectiu a còpia d’haver sabut gestionar amb intel·ligència la posició de màrtirs resultat de la intervenció de l’estat espanyol? ¿Quina cara posaríem quan haguéssim de respondre - No, és que ens pensàvem que tot era una broma-...?