Mas és el messies

Mas és el messies. No ens hauria d’estranyar. Només començar el procés Mas apareixia en un cartell electoral abraçant el clam d’ un poble en clara comparació amb el profeta Moisès. Des que va començar el procés se’ns ha venut que el moviment sorgia del poble, que era el poble que reclamava la independència i que el moviment sorgia de baix arrossegant als polítics a emprendre el viatge a Ítaca i no al revés.

La comèdia va resultar creïble i avui encara se'ns diu que el procés es va iniciar gràcies al poble com si el poble sortís al carrer gràcies a un ímpetu miraculós i sobtat- sobretot sobtat-. S'obvia que fou la Generalitat la que va normalitzar el missatge independentista convertint-lo en la nova moda del catalanisme. S'obvia que la gent va clamar per la independència gràcies a la propaganda sostinguda d’una assemblea nacional catalana finançada per la mateixa Generalitat i gràcies a bona part dels mitjans de comunicació finançats per tots nosaltres. De sobte, el normal era ser independentista, i esclar, la gent s’inclou ràpid en la normalitat. En general les persones detestem sortir-nos de la normalitat, detestem considerar-nos éssers estranys i alienats de la normalitat que se’ns ven des de les altes instàncies. El feixisme en bona part és això: ànim de normalitzar-nos al preu que sigui per no haver de sentir la nostra pròpia estranyesa i solitud.

Tot el procés girà el voltant del messies Mas per bé que ens volien fer creure el contrari. De fet, com més es justificaven i més ens volien fer creure que el procés era la veu d’un poble, més segurs estàvem que en efecte el procés era en realitat la veu de Mas.

Ara que Mas necessita el suport de la Cup per ser investit president de la Generalitat, les mateixes veus que ens deien que això era el moviment d’un poble, ens diuen que el procés és Mas i que sense Mas el procés no pot continuar endavant. La veu d’un poble no val res si Mas no continua. Ahir mateix Jordi Sánchez deia que si la Cup no investia Mas, caldria convocar eleccions. La insistència amb què ens diuen que Mas ha de continuar sigui com sigui, denota fins a quin punt el procés és un moviment orquestrat pel mateix Mas tal vegada que sense aquest director d’orquestra no pot haver-hi orquestra possible.

Un home que en definitiva no hauria de ser més que un gestor de la cosa pública, ha arribat a ser venerat fins al punt de ser considerat insubstituïble, fins al punt d'exclamar-se que, sense ell, el procés no pot continuar. Tots aquests periodistes que afirmen que sense Mas el procés no pot viure, em recorden a aquells que en època de Franco deien que Espanya no podia sobreviure sense el cabdill. ¿Quin és el missatge, al capdavall? Dir que Catalunya, o millor dit, el que ells entenen per Catalunya, no pot sobreviure sense Mas. El mecanisme mental és el mateix. Es tracta de venerar un home com si fos Déu, com si fos el gran pater del país; considerar que la política per força ha de girar al voltant d’un home en concret. Es tracta de pressionar als dissidents perquè entenguin que, sense el pater, Catalunya cau en l’abisme per tal com ningú és capaç de reconduir el país si no és aquest home concret i venerat. Tot això no és sinó nostàlgia de líder suprem!