Crida a la sedició.

Forcadell va fer ahir una crida simbòlica a la sedició. I no la va fer com a presidenta d’una associació independentista en una manifestació de carrer. La va fer en qualitat de presidenta del parlament de Catalunya i en plena seu parlamentària. Proposar la sedició és un delicte i si bé Forcadell va ser cautelosa perquè la proposta de sedició no fos suficientment expressa com per considerar-se clarament un il·lícit penal, és evident que amb la crida d’ahir es legitima el camí a la sedició: obre camí perquè els independentistes considerin del tot raonable alçar-se públicament i per la força amb la finalitat d’ impedir l’aplicació de les lleis espanyoles.

Justament en aquest sentit cal entendre la crida de Forcadell. Aquesta crida que només du a la sedició, a fer ús de la força, per descomptat, i en última instancia, a enviar els mossos a les institucions de l’estat a Catalunya per tal d’imposar la nova legislació de l’estat català. Les consignes de Juntspelsí i la Cup van justament en aquesta direcció. I podem pensar que tendeixen a exagerar, i que són conscients que tendeixen a exagerar, podem pensar que sobretot pretenen consignes i eslògans, grandiloqüència simbòlica per tenir el personal content. Però a còpia de fer consignes, a còpia de dir que hem de crear una república catalana, a còpia d’exagerar, van convertint el símbol en la realitat que el símbol pretén caracteritzar. 

Es pot dir que les institucions corren el risc d'acabar forçosament empresonades en les seves pròpies consignes per tal com de forma irremeiable pot arribar el moment que l’exageració conscient acabi transformant-se en l'únic discurs raonable. La consigna arriba a ser fins a tal punt natural i obvia per la gent, que al final s’ha d'acomplir. Allò que en un principi podia ser una exageració per atemorir l’enemic, es converteix (per la mateixa força caracteritzadora del símbol) en realitat oficial. Els mitjans de comunicació i les institucions acaben transformant l’exageració en el discurs de la raó, i al final el discurs de la raó reemplaça l'exageració; el que en un principi podia ser exageració passa a ser el discurs de la raó, de manera que el raonable és ara justament acomplir amb la consigna que era exagerada, i en justa concordança, el discurs institucional i naturalment irrebatible, acaba sent enviar els mossos a intervenir les institucions de l’estat a Catalunya. 

Molt de compte, doncs, perquè els mateixos independentistes que avui creuen exagerar podrien ser els que el dia de demà veissin del tot natural alçar-se per la força contra l'estat espanyol.