La mentida es diu Juliana.

Quin espectacle el programa del Cuní. El Juliana passant la gravació de l’entrevista de González on es constata que Juliana atribueix a Gonzalez aquesta falsa resposta –Estoy a favor de una reforma que reconozca Catalunya como nación-. I després, Cuní afirmant que l'audio era la prova de la mentida de Gonzalez.

Gonzalez respon -Absolutamente , Absolutamente - a una pregunta llarguíssima de Juliana que finalment es refereix a la identitat nacional de Catalunya, terme substancialment diferent al de nació, tal com també en aquest sentit s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional. Però què més dóna si el mentider per força ha de ser Gonzalez, i els tertulians estan allà per fer aquesta pirueta i titllar de mentider Gonzalez.

Quina vehemència la de Quico Sallés quan va arribar a dir que el que no havia aconseguit el periodisme amb Gonzalez en els últims 40 anys ho havia aconseguit un periodista de Badalona. Pobre Quico. Si n’estava de convençut del que deia! Un es preguntava si el tal Quico era un cínic o directament tenia el cervell foradat. Perquè del Cuní, un ja sap que no té un pèl de tonto, i que la seva era la típica defensa del grup pel qual treballa. Però el Quico, cal ser burro... Són aquests, són els Quicos Sallés, són les Gabanchos, són les Isones Passoles (aquesta també en un tuit deia que era una vergonya la mentida de Gonzalez) són aquests els propagandistes del procés cap al no-res, són aquests cervells foradats que escolten un àudio on es constata que menteix Juilana i no tenen inconvenient en afirmar que menteix Gonzalez; alguns per bona fe i perquè no donen per més, pobres, els altres conscients que han de defensar Juliana per bé que saben que s’ha volgut passar de llest cercant el gran eslògan i atribuint dit eslogan a Gonzalez, posant-lo entre cometes, a més, no fos cas que algú dubtés que aquestes no eren les paraules de Gonzalez

Remarcable també que Juliana s’excusi dient que des de l’oficina de Gonzalez es va donar el vistiplau a la publicació de l’entrevista. Remarcable que s’escudi en aquesta excusa quan segurament des d'aquesta oficina no s'adonaren del farol de Juliana.

Queda encara la pregunta si Juliana va passar l’entrevista a l’oficina de Gonzalez amb el titular en lletres grans i posades entre cometes o va obviar el titular. Perquè si va obviar el titular, em sembla bastant clar que Juliana se la volia colar a Gonzalez. En qualsevol cas, espectable lamentable de la Vanguardia i de tota la cort de propagandistes del procés, els quals, ja sigui perquè no donen per més, sigui per cínics o perquè la Vanguardia paga, s’han posat les mans al cap amb una mentida de Gonzalez que no és tal. La mentida es diu Juliana.