La CupBildu

Vaig veure el debat del Cuní. De tots els candidats la més sinistre per descomptat fou l’Anna Gabriel de la CupBildu. Cada vegada que la noia parlava s’escoltava talment com si les seves paraules fossin un raig d’orina que necessitéssim rebre amb fruïció. Pixa Anna, Pixa’t a la meva cara.

La pedanteria de la noia no tenia límits. Hi havia una mica de cridòria o d’alegria entre els candidats i aleshores intervenia la Gabriel, falsament seria, falsament adusta amb la veueta apresa de qui se suposa no ha trencat mai un plat, i de sobte un silenci sepulcral trist i decadent envaïa la sala. Només començar el discurset, la noia perdonava la vida als altres, primer de tot alliçonant-los per tal com els tractava de nens de primària quan els deia reiteradament que ella no havia interromput ningú i després quan insistentment apel·lava a la profunditat. No sé quantes vegades va apel·lar a la profunditat, però sempre que n’apel·lava era per dir que calia apel·lar a la profunditat, però sense donar cap més argument profund que aquesta mateixa apel·lació.

Quan es va parlar del tema Europa, la noia deia que la sortida d’Europa calia estudiar-la amb profunditat i a continuació, amb tot el descar, interpel·lava als altres o els culpava per no haver analitzat els mals que suposava estar a la UE. En cap moment plantejà ella els punts positius de sortir d’Europa i com s’ho farien per sortir-ne. Interpel.lava als altres sense abans interpel.lar-se a ella mateixa.

És molt usual que aquells que apel·len a la profunditat tinguin després un discurs del tot desproveït d’idees i només sigui profund el posat artificiós de persona compromesa- en realitat compromesa amb el no-res- sense que en cap cas siguin profunds els arguments de fons, els quals, ahir en el debat, varen destacar per la seva absoluta absència. 

Un altre dels seus profunds arguments va ser que cal treure diners als rics per donar-los als pobres, eslògan més que suat, però inclús en aquest punt podria haver explicat de quina manera trauran els diners als rics per donar-los als pobres. De quin règim fiscal parla la Cup? Com nacionalitzaran els bancs? No ho sabem. Se suposa que quan planteges canvis estructurals d'aquesta magnitud ha d'haver-hi una explicació acurada, quelcom més que un eslogan tronat. Doncs res. Eslògan rere eslògan. I quant més reaccionaris, millor.

Al final del debat la noia va vendre el seu partit afirmant que ells no volien ser professionals de la política. Em pregunto què has fet tu Anna Gabriel a banda de viure de la cosa pública? Has treballat alguna vegada en el sector privat? No.

La CupBildu és aquesta mena de partit que ho voldria destruir tot perquè no tenen cap més projecte que no sigui el de la destrucció. Destruir és la seva consigna més destacada. Quan apel·len d’aquesta manera tan pedant a la profunditat, només et diuen que ells volen carregar-s’ho tot, aquesta és la seva profunditat; carregar-s’ho tot, perquè un cop fet això, siguin els altres els que de nou hagin de tornar a reconstruir la destrossa. La CupBildu, els mateixos que consideren presos polítics als assassins etarres. Quin fàstic