Jordi Sànchez, accent obert a la A.

Hi ha qui té un cognom ben espanyol, però accentua obertes les vocals per tal de purificar la sang, perdó el cognom, i així poder afirmar de cara als altres i de cara a sí mateix el seu patriotisme, ja que ha agafat el seu cognom i l’ha capgirat atorgant-li ressonàncies propiament catalanes. Jordi Sànchez- de l’ANC-. David Fernàndez de les Cup.

És una purificació de la sang per tal com reneguen de la seva sang axarnegada i intenten -ni que tan sols sigui canviant l’obertura de l’accent- que el seu cognom rebi la tan anhelada transfusió de sang catalana. És a la vegada una purificació que denota fins a quin punt aquesta gent odien la seva pròpia espanyolitat- adherida com una paparra al seu cognom- i com se la treuen del damunt com sigui, en aquest cas, canviant l’accent del cognom, perquè esclar, una altra cosa no poden fer per bé que res voldrien amb més ànsia que adoptar un cognom català. Pujol- Pla- Vila-

Quanta felicitat sentirien si un dia es llevessin i de sobte el seu cognom fos un altre de ben català. Com els agradaria que el seu cognom es remuntés a tres generacions de catalans. Que la seva sang fos purament catalana. Quanta equivalència -en aquest desig seu de purificar la sang- amb el desig d'alguns alemanys del nazisme, baixets, grassonets i morens que volien ser rossets i forts i dur uns cognoms també purament alemanys.

És evident que el procés poc té a veure amb l’Alemanya nazi, però ahhhh punts en comú sí que en tenen, i aquest n’és un de molt evident que per respecte a la veritat cal esmentar-lo de forma clara i expressa. La purificació dels cognoms. Jordi Sànchez. David Fernàndez. Accent obert en un cognom espanyol.Transfusió de sang catalana. I aquest sinistre ressentiment per tenir l' enemic ubicat justament en el cognom. O el que és el mateix, en la pròpia família.