I els de Juntspelsí fan la rialleta.

Primer de tot hi ha el problema de la majoria, el principal de tots. La independència té un problema irresoluble que és precisament la seva majoria escassa, en qualsevol cas escassa per trencar un estat democràtic, ja que la majoria de vots -ja no d’escons sinó de vots- per poder vendre el procés a Europa amb una certa aura de legitimitat hauria de ser mínim del 60%-70%, i aquesta gent sembla que no arriben ni al 50%.

Si la majoria d’independentistes fos del 70%, la independència cauria per si sola, però aquesta no és la qüestió, aquesta no és la realitat.

Ara que saben que no disposen d’un % de vots majoritaris a favor seu (de fet ho han sabut sempre) procuren ocultar o despistar aquesta realitat i diuen que cal comptar escons i no vots. Ho diuen els mateixos que volen fer un plebiscit d’unes eleccions ordinàries. No és d’estranyar doncs que tota persona amb la neurona a lloc, inclosos els europeus, sobretot els periodistes europeus, els quals són els que més distanciats estan de la neurosi catalana, preguntin sorpresos als de la llista de juntspelsí com pot ser que pretenguin trencar un estat sense disposar d’una majoria clara de vots. I per descomptat no és d'estranyar tampoc que, davant la sorpresa dels periodistes europeus, els de juntspelsí responguin fent la rialleta.

La rialleta que fan quan Cameron o Merkel o ara el mateix Obama desmenteixen tota la comèdia independentista, segons la qual Europa i el món sencer, l'ONU també, entendran aquest moviment democràtic sense precedents i els obriran els braços i blablabla. La rialleta que amaga la vergonya per tal com saben que un moviment que se suposa es basa en la democràcia o en la veu d’un poble no pot prosperar si resulta que després, i sent molt optimistes, la veu és de mig poble. La rialleta de vergonya que fan per tal com són capaços de menystenir la mateixa democràcia per ells reverenciada quan aquesta no equival als seus desitjos i no els atorga ni el 50% dels vots.

Però sobretot la rialleta necessària per amagar la mentida, la mentida del procés, la mentida de la independència, la mentida de saber que tot plegat no és més que el nacionalisme de tota la vida, funicular i anar pujant, negoci de dimensions colossals que cal mantenir al preu que sigui. També al preu de continuar el procés malgrat que no obtinguin el 50% dels vots. Veurem l’any que ve que preparen per a l’11 de setembre. Quins nous reptes proposen per omplir els carrers i mantenir la paradeta oberta. La paradeta sempre oberta.