Hem guanyat!

Mas va convocar les eleccions pel 27S creient que el pont de la mercè causaria una participació més escassa i que la seva llista podria així guanyar les eleccions per majoria absoluta. Mas va infravalorar els catalans, però els catalans, altra vegada, hem donat una lliçó de democràcia i, sabedors que en aquesta ocasió el resultat en vots era vital per frenar la causa independentista, hem sortir tots a votar i hem aconseguit guanyar el plebiscit que Mas i només Mas va plantejar amb la seva llisteta de junts pel sí.

Malgrat tota la propaganda continuada, malgrat tota la premsa subvencionada i una televisió altra vegada subvencionada, malgrat els cartells i aquestes manifestacions que segons ells representaven la veu d’un poble, malgrat fer-nos creure que ells eren majoria indiscutible i que els que ens sentim espanyols només podíem quedar-nos a casa callats i evidenciant la seva veritat, malgrat tots els diners que han destinat a la seva causa, malgrat tot això i més, els votants del No hem aconseguit que el ridícul el facin ells, i que tal majoria s’hagi convertit en una minoria en vots indiscutible. Ara senten vergonya i no saben com camuflar-la. Es justifiquen, pobres.

Hem aconseguit que l'eufòria de Junts pel sí ahir a les onze de la nit fos la cosa més falsa que jo hagi vist en molt de temps. A les nou del vespre i creient que guanyaven en vots, els de junts pel sí saltaven i votaven i tornaven a saltar. L’eufòria era real i vital. A les onze de la nit, sabent que no havien arribat ni als 63 diputats, la revolució dels somriures era en efecte una revolució: la revolució dels que forcen i forcen el somriure intentant així transformar la realitat dura i provocadora en una realitat més tova i més fàcil de pair. L’autoengany de tota la vida, vaja.

El No ha guanyat, i a partir d’ara cada vegada que els independentistes surtin al carrer, facin proclames o que els polítics que els representen diguin que el procés continua i que la independència és a tocar, cada vegada que tornin a donar lliçons de democràcia, cada vegada que facin i desfacin, una cosa molt simple haurà canviat. Una cosa molt simple, però important: Ells sabran - en el seu interior sabran- que no tenen raó, que la majoria de catalans no volem la independència, i que sense aquesta majoria de vots tan clara que haurien d’haver tingut i que s’ha quedat en un trist 47%, no poden investir el procés de legitimitat democràtica. Molt al contrari, a partir d’avui tota cantarella se sosté en una partitura musical d’estructura més aviat totalitària, perquè és evidènt que la democràcia que ells tant diuen respectar ha parlat molt clar i els ha dit que no, que els catalans, una majoria de catalans, no volem la independència. 

Veurem què passa i de ben cert que haurem d’afrontar reptes molt complicats, entre d’altres, comprovar com aquesta gent es passen el resultat democràtic pel forro, però avui és un gran dia, perquè hem guanyat i ells han perdut. És així de senzill: 52% a favor del no. Tenim raó. Celebrem-ho i deixem per demà el matís, la complexitat i tots els problemes que hi ha damunt la taula.