Fernando Trueba

Veig que en aquest país cal sentir-se molt i molt espanyol per poder rebre un premi cinematogràfic. I no només això, cal sentir-se molt i molt espanyol per ser artista. Aquests que tant diuen rebutjar el nacionalisme català són exactament els mateixos que després exigeixen per força una consciència nacional a un artista, de manera que si no té consciència nacional, tampoc té dret a ser artista en el seu país i automàticament l’hem de menysprear. 

En una guerra, ell aniria amb l’enemic- diu el Trueba- i ja surten tots els obtusos de sempre a dir pestes. I tanmateix, és evident que, en el cas que hi hagués una guerra, Trueba no ordenaria disparar ningú, i tots aquests que us ompliu la boca amb la vostra espanyolitat -fanàtics sense cap mena de sol·lució- seríeu els primers a donar l’ordre del dispar. Si hi ha una guerra, jo ho tindria molt clar, preferiria tenir d’enemic al Trueba, que no pas a tots aquests que menysteniu els que no se senten espanyols. 

Fora, fora, allunyeu-vos, allunyeu-vos de mi. Qui no canvia de bàndol almenys una vegada a la vida no em mereix cap confiança.

Em quedo amb Trueba, mil vegades Trueba contra tots aquests que amb la veu rovellada exigiu que torni les subvencions, colla de patriotes de pacotilla sense escrúpols. Critiqueu les subvencions de la Generalitat de Catalunya perquè només es donen als que demostren tenir consciència nacional i encabat critiqueu que l’estat espanyol hagi donat subvencions a algú que diu no tenir consciència nacional.

L’art existeix, per sort, al marge de tots els mesquins que demanen carnets d’espanyolitat als artistes com a condició per poder ser artistes i per poder fer art. Buròcrates de Lubianka. Sang de gulag. Imagineu, demanar carnets d’espanyolitat a Dalí, Buñuel, Picasso. L’art existeix i la seva font és la ferida i la contradicció i el dubte i fugir de la propaganda que només cerca normalitzar-nos a tots i convertir-nos en homes espantats de nosaltres mateixos i de les nostres contradiccions. Trueba, sempre Trueba, i el seu geni cinematogràfic i les tantes bones estones que ens ha fet passar.

5 comentarios:

Daniel Daranas dijo...

Capità, estic capficat. El lògic ara seria votar C's, però Miquel Iceta em cau molt bé, el veig molt ben preparat i a més el "seu" PSC és diàfanament no independentista. No sé què fer... Alegria o contundència, tradició o modernitat, Iceta o Arrimadas. Potser no ho sabré del cert fins el dia de les eleccions. Arrimadas és ara la meva favorita, però no voldria una derrota contundent del PSC. Fujo d'un govern PSC-Catalunya Sí Que Es Pot, però d'altra banda, qualsevol pacte seria millor que l'independentisme. En fi. És igual. Cal anar a votar. Una abraçada.

Noctas dijo...

Abraç!

Jo votaré Iceta -:)

Daniel Daranas dijo...

Vinga, tots a ballar, quan l'independentisme no arribi als 68 escons! "Don't stop me now!" :-)

LaKoleraDeKant dijo...

Ull que l'Iceta no acabi plegant en menys d'un any i dirigint "El periodico" o alguna martingala pro-PSC/PSOE.

p.d: Si no l'han escoltat l'Iceta a dit que si el PSOE no obra una reforma Constitucional ell ho deixa. Ai que riurem (la capacitat del PSC per devorar el seus líders és fascinant).

ElKoleraDeKant dijo...

p.d: L'art sempre ha estat subvencionat. D'una manera o d'una altre. Per Estats, Països o filantrops o filantropes.
És com follar, que pagar, pagues sempre.
Un altre tema son les condicions, els terminis o les patlles mentals o els fanatismes (ara quina escola liberal està més de moda?) ens fan dir.
Per cert, creure que les pelis de Hollywood no van follades en subvencions, que California no fa tractes especials, etc... es tirant a erroni.
Subvencions per tot arreu.
Sempre.