Fernando Trueba

Veig que en aquest país cal sentir-se molt i molt espanyol per poder rebre un premi cinematogràfic. I no només això, cal sentir-se molt i molt espanyol per ser artista. Aquests que tant diuen rebutjar el nacionalisme català són exactament els mateixos que després exigeixen per força una consciència nacional a un artista, de manera que si no té consciència nacional, tampoc té dret a ser artista en el seu país i automàticament l’hem de menysprear. 

En una guerra, ell aniria amb l’enemic- diu el Trueba- i ja surten tots els obtusos de sempre a dir pestes. I tanmateix, és evident que, en el cas que hi hagués una guerra, Trueba no ordenaria disparar ningú, i tots aquests que us ompliu la boca amb la vostra espanyolitat -fanàtics sense cap mena de sol·lució- seríeu els primers a donar l’ordre del dispar. Si hi ha una guerra, jo ho tindria molt clar, preferiria tenir d’enemic al Trueba, que no pas a tots aquests que menysteniu els que no se senten espanyols. 

Fora, fora, allunyeu-vos, allunyeu-vos de mi. Qui no canvia de bàndol almenys una vegada a la vida no em mereix cap confiança.

Em quedo amb Trueba, mil vegades Trueba contra tots aquests que amb la veu rovellada exigiu que torni les subvencions, colla de patriotes de pacotilla sense escrúpols. Critiqueu les subvencions de la Generalitat de Catalunya perquè només es donen als que demostren tenir consciència nacional i encabat critiqueu que l’estat espanyol hagi donat subvencions a algú que diu no tenir consciència nacional.

L’art existeix, per sort, al marge de tots els mesquins que demanen carnets d’espanyolitat als artistes com a condició per poder ser artistes i per poder fer art. Buròcrates de Lubianka. Sang de gulag. Imagineu, demanar carnets d’espanyolitat a Dalí, Buñuel, Picasso. L’art existeix i la seva font és la ferida i la contradicció i el dubte i fugir de la propaganda que només cerca normalitzar-nos a tots i convertir-nos en homes espantats de nosaltres mateixos i de les nostres contradiccions. Trueba, sempre Trueba, i el seu geni cinematogràfic i les tantes bones estones que ens ha fet passar.