Discurs de la Por.

Divendres les patronals de la banca espanyola i de les caixes d'estalvi, van fer la ja famosa declaració institucional alertant dels riscos financers de la independència. Òbviament, la declaració no ha agradat als processistes, els quals ràpid han reaccionat dient-nos altra vegada que la declaració forma part del discurs de la por. 

D’acord, comprenc que els de Juntspelsí considerin que els bancs fan el discurs de la por i utilitzin aquest eslògan “discurs de la por” per fer campanya i per negar doncs que en realitat el discurs respongui a una voluntat real de fer allò que diu el discurs. 

Però hi ha aquestes crítiques furibundes al fet que els bancs es pronunciïn, aquestes crítiques ja no al fons o al contingut del discurs de la por sinó al mer fet que els bancs facin un discurs, com si tal discurs o declaració hagués d’estar prohibit, com si aquest discurs, el de la por, hagués de ser en última instancia un discurs il·legal –per dir-ho així- com si en definitiva l’única resposta dels bancs al procés hagués de ser el silenci. 

És aquesta exasperació que mostren els processistes quan el que diuen els altres és contrari al seu projecte. És aquest silenci que pretenen dels altres si el discurs és contrari al procés. És aquesta voluntat de fer callar si resulta que el discurs és com ells diuen el de la por.

Imaginem un comunicat dels bancs celebrant el procés? Haurien criticat els processistes dit pronunciament positiu com ho han fet en aquest cas? Evidentment no. En aquest cas el discurs hauria estat el de l’esperança i cap d'aquests processistes que critiquen que els bancs es pronunciïn haurien criticat el pronunciament a favor. Al contrari, l’haurien celebrat. L’haurien celebrat en comptes de dir que és vergonyós que la banca es pronunciï.

Conclusió: Els discursos dels altres són il·legítims mentre aquests discursos siguin els de la por i de la mateixa manera, els que fan els discursos són uns miserables en tant fan discursos de la por. No obstant això, si els discursos són els de l’esperança -discursos favorables del tot al procés- aleshores els discursos són legítims i llurs autors ciutadans excel·lents i virtuosos.